La Generalitat invertirà 30,8 milions d'euros en els pròxims quatre anys als ports catalans que gestiona per «garantir la funcionalitat de les infraestructures i prevenir els efectes del canvi climàtic», segons va explicar ahir el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet. A aquesta aportació, prevista en el Pla d'Inversions 2019-2022 (PAIF), cal sumar-li els 76,3 milions d'euros d'aportacions del sector privat a través dels cànons procedents de les concessions i els serveis, principalment en els sector de la nàutica esportiva (52%) i industrial i tècnic (38%). D'altra banda, entre les partides previstes, n'hi ha una de 245.000 euros per habilitar el port de Palamós com a punt d'entrada Schengen, tot i que el govern espanyol ha denegat l'autorització en considerar que no és «d'interès general». En aquest sentit, Calvet va dir que la continuarà reivindicant.

Prop de la meitat de les inversions (47%) de Ports de la Generalitat es destinen a la funcionalitat dels ports com, per exemple, la construcció i manteniment dels dics per garantir el recer de les embarcacions i les de caire turístic i per generar una sinèrgia entre el port i la ciutat. Com a novetat, s'ha incorporat una partida per a la sostenibilitat ecològica i eficiència energètica (5%).

Segons el conseller de Territori, el ritme inversor es manté respecte els plans anteriors. Per zones portuàries, la inversió prevista en el PAIF preveu que 10,3 milions es destinin als 26 ports de la zona nord (entre Llançà i Blanes), 5,9 milions a la zona centre (entre Arenys i Torredembarra) i 9,9 milions a la zona sud (entre la Cambrils i les Cases d'Alcanar).

En el cas de les comarques gironines, el 44% de la inversió s'ha destinat a Palamós (4,5 milions), principalment per l'adequació dels talusos i el projecte de reposició dels blocs de formigó i adequació del dic de recer. Calvet va explicar que no renuncia que el Port de Palamós pugui esdevenir un punt d'entrada Schengen i per això el PAIF destina 245.000 euros a preparar les instal·lacions, tot i que l'Estat encara no autoritza el punt. Calvet va subratllar que no ser un punt d'entrada Schengen -i que només sigui port escala- suposa que les possibilitats dels creueristes i de mercaderies estiguin «limitades». «Quan els vaixells venen d'espais no Schengen veuen limitada la capacitat de desembarcar, de gaudir de l'entorn territorial de Palamós i, per tant, de dinamitza l'economia i generar ocupació a la ciutat», va comentar.