La unitat, sigui real o propagandística, sempre ven. Sense anar més enllà, la fórmula «Junts» ha donat fins ara bons resultats al PDeCAT. Primer va ser Junts pel Sí, amb el qual van aconseguir convèncer ERC per fer una coalició i guanyar les eleccions al Parlament de 2015. Després, el 21-D del 2017, la marca Junts per Catalunya els va permetre convertir-se en la força independentista més votada, tot imposant-se clarament a ERC. Vistos els bons resultats, doncs, no és d’estranyar que la Crida de Carles Puigdemont i el PDeCAT vulguin presentar -se a les municipals del proper 26 de maig amb candidatures de «Junts» a cada localitat. Quin és el problema? Que a diferents municipis gironins ja existeixen grups municipals de Junts que no estan vinculats al PDeCAT, sinó que majoritàriament estan relacionats amb ERC o són independents. Això farà que, en alguns casos, l’elector gairebé necessiti un manual d’instruccions a l’hora de votar.

La intenció de la Crida i el PDeCAT és presentar-se amb «Junts» i el nom del municipi allà on sigui possible. En alguns casos, ja ho han anunciat: per exemple, Junts per Salt, Junts per Llagostera o Junts per Sarrià de Ter, entre altres, han pogut utilitzar sense problemes aquesta fórmula.

Però la situació es complica en aquells municipis on Esquerra o algun partit independent ja té agafat el nom de «Junts». En aquests casos, els postconvergents s’han vist obligats a presentar-se com a «Junts per Catalunya», fet que, a la pràctica, la seva nomenclatura sigui molt similar a la d’aquests altres partits. És el cas, per exemple, de Banyoles: a la capital del Pla de l’Estany, Junts per Banyoles és la marca d’Esquerra, que té Jaume Butinyà com a alcaldable. Per tant, Miquel Noguer, que el 2015 es va presentar per CiU, ara no té més opcions que presentar-se com a Junts per Catalunya-Banyoles.

A Olot, ERC es va presentar com a Junts per Olot-Esquerra a les eleccions de 2015, ja que era una plataforma ciutadana de suport al llavors candidat, Pere Gómez. Ara, els republicans encara no han decidit amb quina nomenclatura presentaran la llista encapçalada per Anna Barnadas, de manera que de moment són senzillament ERC. Per la seva banda, el PDeCAT, que en aquesta ocasió estarà encapçalat per Pep Berga, ha optat per curar-se en salut i es presentarà com a Junts per Catalunya-Olot.

El cas de Torroella

A Torroella de Montgrí, la situació també és rebuscada. Existeix un partit, Junts per Torroella i l’Estartit, que és una formació local, escindida en el seu moment de CiU, que a les eleccions de 2015 es va presentar en coalició amb Esquerra. En canvi, ara, Junts ha arribat a un acord per tornar-se a presentar amb el PDeCAT sota la marca Junts per Catalunya. En aquest cas, però, l’actual portaveu del PDeCAT al consistori, Jordi Cordon, ha quedat fora de l’acord i podria presentar-se per lliure.

A Palamós també hi ha un altre «Junts» que no té res a veure amb el PDeCAT: Junts per Palamós i Sant Joan, partit format per antics membres d’Esquerra i que en l’actualitat té un regidor.