Les entitats sense ànim de lucre que gestionen centres especials de treball, que contracten persones amb discapacitat, intensificaran les protestes si la pressió econòmica que pateixen s'agreuja. La Fundació MAP, de Ripoll, és una de les afectades i, per això, dijous va penjar pancartes als balcons per denunciar que la pujada del salari mínim decretada per l'Estat no s'ha acompanyat de més subvenció, però també que les aportacions de la Generalitat estan congelades des de fa deu anys.
La protesta es repetirà cada setmana -com també faran altres entitats associades a Dincat, la federació catalana centrada en les persones amb discapacitat intel·lectual- fins que l'administració solucioni el problema i, en principi, està prevista una manifestació a Barcelona en una data per determinar del febrer.
L'única del Ripollès
La Fundació MAP trenca la tònica habitual, ja que, en tractar-se de l'única organització d'aquest tipus al Ripollès, entre els seus usuaris hi ha tant persones amb discapacitat intel·lectual com física. En l'actualitat, la fundació suma 307 treballadors, 160 dels quals tenen la certificació de discapacitat i, tal com va especificar el seu cap de recursos humans, Jordi Rudé, la pujada del salari mínim beneficia 140 persones.
El problema, igual que l'associació gironina Mifas, les fundacions Ramon Noguera i Drissa o federacions d'àmbit català venen alertant des de fa setmanes, és que l'augment del salari mínim interprofessional (SMI) un 22% no ha repercutit en l'aportació de l'administració. Per llei, aquesta subvenció hauria de cobrir el 50% d'aquest sou -tot i que la Generalitat l'ha rebaixat al 25% en algun col·lectiu- i, amb l'increment de l'SMI, ara queda força lluny.
Deu anys oblidats i congelats
El 31 de gener, el dia de pagar les nòmines, la Fundació MAP va organitzar una primera acció reivindicativa que va consistir en una manifestació al carrer, amb el lema «10 anys congelats, 10 anys oblidats».
D'aquesta manera, l'entitat social també denunciava la congelació dels mòduls assistencials, les aportacions econòmiques de la Generalitat a serveis residencials per a persones amb discapacitat. «Des del 2009 treballem amb preus congelats», va remarcar Jordi Rudé, qui va explicar que aquesta retallada perjudica una vuitantena de monitors que «han perdut poder adquisitiu».
Pel que fa a l'abonament de la primera nòmina amb el salari apujat, Rudé va aclarir que «es va buscar una solució pactada amb els representants dels treballadors per poder-la pagar segons marca el Reial Decret». Des del seu punt de vista, «el problema no és tant ara com el que passarà els pròxims anys».
Amb l'objectiu de minimitzar l'esforç econòmic, el cap de recursos humans de la Fundació MAP va explicar que «hem plantejat increments de preus, però no pot ser el 22% de la puja»; i encara menys, va afegir, si implica concursos que ja estan tancats.
Amb la penjada de pancartes als balcons, Rudé va subratllar que es tractava de «fer visible que estem oblidats, congelats». Alhora, va avançar que «si la cosa empitjora, serem més visibles i no descartem arribar a tallar una carretera». En paral·lel, treballen perquè els ajuntaments del Ripollès coneguin les dificultats dels CETs, objectiu amb el qual han enviat cartes als consistoris i al Consell Comarcal. En aquest sentit, divendres es van reunir amb l'alcalde de Ripoll i diputat al Parlament, Jordi Munell.
