Més de la meitat de la comunitat universitària a Girona són dones: gairebé sis de cada deu alumnes de la Universitat de Girona el 45% del personal docent també i, en el d'administració i serveis, la dada puja fins al 66%. En els òrgans de govern, el centre també s'acosta a la paritat, amb un equip de rectorat amb quatre dones i sis homes i, de vuit facultats i una escola superior, quatre també estan liderats per dones. I, malgrat tot, elles continuen sent minoria en àmbits com els estudis tècnics, alguns equips de deganat i categories ja que, per exemple, el nombre de catedràtics gairebé triplica el de catedràtiques, segons l'informe de la Unitat de Compromís Social de la UdG amb les dades desagregades del curs 2017-2018, el darrer del qual es tenen estadístiques.

«Fa temps, el repte era aconseguir que la dona accedís a la universitat. Ara a totes les universitats hi ha més dones que homes, però hi continuen havent espais on calen mesures correctores per garantir una igualtat real i efectiva i reduir la segregació horitzontal i vertical», assenyala la delegada del rector per la igualtat de gènere, Anna Maria Pla, que apunta que «s'obren oportunitats, perquè discriminació n'hi ha hagut sempre, però ara es pren més consciència que cal un canvi des de tots els nivells, i les universitats hi podem tenir un paper protagonista».

En el cas de l'alumnat, dels 15.488 estudiants matriculats als diferents graus, màsters i doctorats que imparteix la UdG, 8.810 són noies. Les facultats d'Educació i Psicologia, amb un 84,6% d'universitàries i Infermeria (83%) són les més feminitzades, mentre que a l'Escola Politècnica Superior, la situació és la contrària, amb un 18,8% d'alumnat femení.

Entrant al detall dels estudis, la situació no és diferent: al grau de Mestre d'Educació Infantil hi ha un 2% d'homes, i a la inversa, hi ha 26 dones estudiant enginyeria informàtica pels 315 homes que cursen els mateixos estudis o a enginyeria mecànica, on la proporció és de 15 a 278.

Fins i tot en una facultat aparentment feminitzada, com Lletres, hi ha particularitats i, mentre que els graus relacionats amb l'art, les llengües o la comunicació tenen més presència de noies, als d'Història, Geografia i Filosofia hi ha «una marcada majoria de nois», assenyala l'informe.

«La universitat és un reflex de la societat, les estadístiques són similars a la majoria de centres catalans i europeus, s'hi detecta el biaix de gènere, amb percentatges sagnants, sobretot en les carreres tècniques, molt masculinitzades, enfront d'altres on la immensa majoria de l'alumnat i professorat són dones», recorda Pla.

Apunta que cal treballar «perquè els estereotips de gènere no siguin un fre per desenvolupar-se plenament». «Són reptes que ens interpel·len com a societat: trencar rols, frenar l'autocensura», i reclama la necessitat de visibilitzar les dones científiques, captar l'interès de les joves i fer-los veure que tenen les mateixes oportunitats que els seus companys.

«Ens cal incidir a la primària i la secundària, allà on els futurs universitaris fan la seva selecció», indica, i posa com a exemple àmbits en el que ja es treballa, com les mentories o la promoció de les vocacions femenines en carreres tècniques per part de col·lectius com FEMenGIN, integrat per enginyeres de la Politècnica.

El professorat

Les dades també mostren clares diferències entre el professorat de les facultats, amb dues als extrems: mentre a la Politècnica les dones representen un 26% dels docents, a Infermeria, un col·lectiu tradicionalment molt feminitzat, són el 76%. Per departaments, segons l'informe, hi ha certa paritat, amb l'excepció de casos com Química o Dret Públic, on la presència d'homes duplica la de dones; al de Filosofia, on el 80% són homes o a la Politècnica, que té al capdavant la seva primera directora, però els professors són majoritaris a tots els departaments.

«Hi ha una problemàtica comuna a tot Europa, a més: hi ha més dones professores que homes, però no arriben a les càtedres», indica Anna Maria Pla. Un exemple n'és la facultat de Ciències, de les més paritàries dels campus gironins (53% d'homes i 47% de dones), amb l'excepció de la categoria de catedràtics, on ells ocupen tres de cada quatre places. O la de Ciències Econòmiques i Empresarials, que «es presenta molt paritària, si no fos perquè no hi ha cap dona que ocupi una plaça de catedràtica ni d'investigadora», apunta l'informe.

Amb el relleu generacional, però, indica Pla, la situació hauria de canviar en pocs anys: «entre el professorat agregat hi ha més dones que homes; si poden desenvolupar amb normalitat la carrera professional, la situació de les càtedres s'hauria de corregir».

Respecte a les quotes, apunta que «no serien necessàries en un món on hi hagués realment igualtat d'oportunitats, però en àmbits on no és factible, cal donar visibilitat a la meitat de la població». «Des de la UdG s'és curós i la composició de l'equip de rectorat és bastant paritària, malgrat que en algunes facultats encara hi ha certs biaixos», diu. Infermeria, per exemple, té un deganat format íntegrament per dones, o Medicina, segons l'informe, només té una dona a l'equip de direcció.

Assenyala Pla, a més, que continuen havent-hi «obstacles claríssims» en determinats àmbits i «la maternitat és encara un sostre de vidre, fora i dins la universitat». «En la carrera acadèmica s'avalua per trams de recerca, en funció de les publicacions, estades a l'estranger... i la maternitat no es protegeix, és un buit en la carrera de la dona, que no competeix en igualtat d'oportunitats», indica, i assenyala que des de la comissió Dona i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya i la Xarxa d'Universitats Lluís Vives s'està treballant per corregir-ho.

I és que, apunta, «estem en un moment de repte, de canvi», a Girona i a Catalunya. A la UdG, l'Àrea de Compromís Social està elaborant el segon pla d'igualtat del centre, on s'hauran de concretar mesures per corregir situacions on es detecten biaixos de gènere, implicant-hi tota la comunitat universitària. A més, recentment l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya ha elaborat un document marc per facilitar la incorporació efectiva de la perspectiva de gènere en la docència universitària, tant amb assignatures especialitzades com de forma transversal.