Cada any a les comarques de Girona es fan molts simulacres, unes accions d'assaig d'una situació d'emergència que es realitzen per comprovar les mesures de seguretat que hi ha previstes. Aquesta és la zona de Catalunya on se'n realitzen més. Durant l'any passat, els Mossos d'Esquadra; una xifra similar a la del 2017, amb 196 casos.

En aquests exercicis de simulació hi participen diferents actors. El sergent de Suport Tècnics i Coordinació en emergències de la Regió Policial de Girona, Quim de Diego s'encarrega de donar suport, assessorament i coordinació d'aques exercicis a la Regió de Girona. I té clar que són unes actuacions molt importants i assegura que «ens hem d'equivocar en els simulacres per no fer-ho en una situació real». I és que en un simulacre es dona resposta de la mateixa manera que en una situació real i el punt clau, diu el sergent és «la coordinació» dels diferents cossos que hi intervenen.

De simulacres n'hi ha de diversa tipologia i és la Direcció General de Protecció Civil que fa la proposta dels que s'han d'efectuar i qui es posa en contacte amb els cossos que hi actuaran. Cal dir que hi ha empreses i entitats que tenen l'obligatorietat de fer-ne i, ja estan previstos per fer cada any.

Per preparar el simulacre, explica el sergent dels Mossos, el que fa Protecció Civil, juntament amb l'entitat o empresa on s'ha de desenvolupar, és convocar les parts i planteja el tipus de simulacre. En aquesta reunió hi ha des dels responsables de l'empresa o entitat; Protecció Civil, Bombers, Mossos d'Esquadra, SEM i policies locals o Vigilants de la ­població. Aquí es fixa una data i també una reunió per avaluar-lo un cop fet. Els observadors de cadascun dels cossos fan informes que valoren què falla o ha funcionat.

En el simulacre, cadascun dels cossos té una funció. Per exemple, els Mossos i policies locals són el Grup d'ordre, el SEM, el Grup sanitari; els Bombers, el Grup d'Intervenció i Protecció Civil, el Grup logístic i també hi ha tècnics especialistes si hi ha risc.

El coordinador d'emergències explica que de simulacres se'n fan de molta diversitat a Girona. Una província donada a aquests exercis ja que compta amb moltes instal·lacions, infraestructures, empreses, entre altres que ho propicien.

Tres tipus de simulacres

Els més espectaculars són els que es realitzen en infraestructures i que segons la classificació de la policia, són els anomenats simulacres de dificultat o intensitat alta. Aquests suposen una participació efectiva dels Mossos i els altres cossos d'emergències. Aquí hi entren, per exemple, els que es fan a l'aeroport de Girona, a l'aeròdrom d'Empuriabrava, al túnel del TAV del Pertús, a autopistes, carreteres principals i túnels, a túnels i instal·lacions també del TAV i del tren convencional; accidents amb múltiples víctimes, ports de la Costa Brava, embassaments, indústries amb risc associat i qualsevol activitat que suposi activar els Plans d'Emergències.

L'altre tipus de simulacre és l'anomenat de dificultat o intensitat mitjana i també tenen una participació efectiva dels Mossos i la resta de cossos. Aquests exercicis es fan en hospitals amb afectació parcial, se simulen accidents de trànsit amb ferits greus; se'n realitzen en institucions i empreses amb molts desallotjats, en instituts i escoles amb desallotjament si es demana que hi participin.

Finalment, diu el sergent dels Mossos, existeixen els simulacres d'intensitat baixa, aquests els Mossos hi participen només a nivell de gestió i s'informa alguns altres cossos. Es fan, per exemple, en establiments però sense desallotjats o molts pocs evacuats; en simulen incendis lleus, se'n realitzen en escoles o simplement són simulacres d'un trucada del 112.La cultura de l'emergència

En aquests últims, no se sol sol·licitar la participació dels efectius d'emergències ja que duen a terme el seu Protocol d'Emergències. Però diu, de Diego, que «però no per això són menys importants». Com que sovint se'n fan en escoles, diu que és important que els alumnes coneguin com reaccionar davant d'una emergència i segons la seva opinió, a més, això «ajuda a fomentar la cultura de l'emergència entre la població jove».