És realment imprescindible que la presència femenina en les professions científiques i tècniques presència femenina en les professions científiques i tècniquesarribi al 50% o el que val la pena és que les dones que vulguin dedicar-se a aquests àmbits ho facin en igualtat d'oportunitats i tinguin les mateixes possibilitats que un home d'ocupar càrrecs de responsabilitat per canviar les regles del joc?

És una de les preguntes que va sorgir ahir durant la commemoració del Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència, una efemèride impulsada per les Nacions Unides a la qual ahir es va sumar Girona per visibilitzar les dones que es dediquen a àmbits com la recerca oncològica, l'enginyeria mecànica o la química. La cita, celebrada a l'auditori de la Mercè, va comptar amb una ponència de la directora de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital de la Universitat de Girona (UdG), Sílvia Simon, i, amb una taula rodona on quatre dones dedicades a la recerca, la docència i el món professional van exposar la seva experiència i van debatre sobre com afavorir la incorporació de més dones en aquests àmbits.

En la seva ponència, Simon va detallar que els camps biomèdics són els que compten amb més presència femenina, mentre que les ciències físiques són els àmbits més masculinitzats, si bé va remarcar que, més que treballar per arribar a quotes concretes de dones o homes en àmbits en què el biax de gènere persisteix, com les enginyeries o la infermeria, el que cal és «garantir com a societat que tothom tingui les mateixes oportunitats i que això sigui una via per catalitzar que més dones s'incorporin a la ciència».

En el mateix sentit es va pronunciar la directora de l'Escola Politècnica Superior de la UdG, Maria Àngels Pèlach, que va destacar els progressos que s'han fet en els darrers anys, des de la primera dona dedicada a l'enginyeria a Catalunya l'any 60 a l'actualitat, quan la proporció de dones a les aules, tant entre l'alumnat com en la docència, és d'entorn del 25%, i creix en determinades especialitats, com la bioenginyeria.

I és que les ciències de la salut són una de les excepcions de la presència minoritària de les dones en l'àmbit científic. Tres de cada quatre estudiants de Medicina a Girona són dones i la feminització també es percep amb més facultatives que facultatius al Col·legi de Metges o als centres de recerca, com a l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (Idibgi

En el que cal insistir, però, va explicar la investigadora oncològica i professora a la Facultat de Medicina, Teresa Puig, és en la incorporació de la dona en espais de lideratge. «Als equips d'investigadors de l'àmbit de la salut ja hi ha una paritat, però encara hi ha molt pocs grups de recerca liderats per dones, i el mateix es produeix als centres sanitaris si parlem de caps de servei, per exemple», va detallar Puig.

Totes les participants van coincidir en la importància que nenes i joves tinguin presents referents femenins des de les primeres etapes educatives, així com a les sèries de televisió o als mitjans de comunicació.

«Quan jo estudiava, no tenia professores enginyeres. Ara al Departament d'Enginyeria Mecànica som un 16% de noies, i està bé que les noies tinguin referents també en àmbits com l'enginyeria mecànica o els processos de fabricació...», va apuntar la professora i investigadora del Departament d'Enginyeria Mecànica i de la Construcció Industrial de la UdG, Maria Luisa Garcia-Romeu, que va fer una crida a trencar les barreres que es posen les mateixes noies quan es qüestionen el seu talent i també a incidir en l'educació dels nens per treballar per la igualtat.

La gerent del Col·legi d'Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Girona, Maria Àngels Pita, va explicar que des de l'ens, que actualment compta amb un 8,4% de dones col·legiades, es realitzen tallers als instituts per captar talent entre les estudiants i visualitzar les dones que treballen en les diferents branques de l'enginyeria, per engrescar nois i noies a decantar-se per professions amb molt futur.