«Una alimentació adequada també és sostenible». És una de les conclusions, en paraules de Joan Quiles, doctor en Medicina i membre de la Direcció General de Salut Pública, de la nova Guia de l'Alimentació Saludable publicada per la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària (SENC) que compta amb l'aval de les altres quatre principals societats científiques d'atenció primària (SEMG, SEMERGEN-AP, SEPEAP i SemFYC). Els seus autors pretenen que aquesta obra es converteixi en un referent per orientar els professionals sanitaris i la població en general sobre els hàbits de nutrició més saludables. «Esperem que sigui una eina de promoció i prevenció de la salut, però també part del tractament. Que no hi hagi només una prescripció farmacològica sinó també nutricional», explica Javier Aranceta, president de la SENC. «Que l'aliment sigui la teva medicina i la medicina el teu aliment», deia ja Hipòcrates al segle V abans de Crist.
Entre les diferents aportacions que manté aquest ambiciós document, gaudeix d'especial rellevància la relació entre la cura del medi ambient i la bona alimentació: «Si nosaltres mengem bé, el planeta també se sent bé», recalca Quiles, que incideix en la marca de carboni i hídrica que deixen els nostres aliments. Així, recalca que «el que és la base en la piràmide alimentària és precisament el menys nociu per al planeta, i el que està a dalt és el que té un cost més alt». Així, per exemple, els cereals, les verdures, les fruites, les hortalisses o fins i tot la carn de pollastre deixen una empremta menor en el nostre medi ambient que els processats, les carns vermelles o la brioixeria.
La nova guia de la SENC «no només tracta de què menjar», destaca Quiles. «També parla de com s'ha de fer la compra, com desxifrar l'etiquetatge dels productes, com conservar-los, com cuinar-los...», afegeix el doctor, que insisteix en la necessitat de conèixer aquests aspectes com una cosa fonamental per portar una dieta saludable.
La piràmide alimentària proposada per la SENC va més enllà del menjar en si i fa un pas més amb un esglaó més a la base que inclou comportaments, actituds, hàbits i factors emocionals. Aquí s'introdueixen una activitat física diària de 60 minuts, l'equilibri emocional o l'aplicació de tècniques culinàries saludables, a més de, per exemple, ingerir entre 4 i 6 gots d'aigua al dia.
I pel que fa al menjar en si, les propietats poden variar segons a l'hora en què es consumeixin: «Els aliments no tenen la mateixa funcionalitat segons l'hora del dia. Alguns es metabolitzen millor al matí com els hidrats o els sucres, i altres a la nit com l'amanida o el peix», apunta.
A més, el treball distingeix les necessitats que manté l'ésser humà en els diferents estats del seu cicle vital, des de l'embaràs i la lactància al període adult i el procés d'envelliment, passant per l'etapa infantil i juvenil o per aquells moments en què es produeix una interacció entre els fàrmacs i els nutrients a causa d'algun problema de salut. «Els sis mesos previs al naixement i els 1.000 primers dies després de néixer són fonamentals per a la resta de la vida d'una persona», destaca Aranceta. Així mateix, recorda que «l'alimentació pot allargar la durada de la vida». «Menjar bé i en menor quantitat pot fer que visquis més», sosté.
Aranceta també apel·la a la interacció directa en temes alimentaris entre nutricionistes i consumidors. «Tots dos han de ser proactius. El pacient ha de explicar-li al metge tot el que pren pel seu compte, sobretot en tema de suplements i aliments especials procedents de herboristeria, perquè poden tenir interferències per excés o per defecte en determinats tractaments », revela el president de la SENC, que assegura que «cal que es posi una mica d'ordre en aquest tipus de consum».
