La segona moratòria de construccions a la Costa Brava impedirà durant un any construir més de 12.000 edificis previstos a la segona línia de mar del litoral gironí. La nova moratòria, aprovada ahir per la Comissió d'Urbanisme de Girona, s'estén a les noves construccions de 80 sectors urbanitzables de segona línia i vuit sòls urbans no desenvolupats situats a primera línia de mar i que no es van incloure en la primera moratòria perquè no tenen més d'un 20% de pendent, tot i que ara s'ha constatat que també poden tenir un fort impacte ambiental. Entre ells hi ha la construcció d'un nou hotel a Aigua Xelida (Palafrugell). Igual que en el cas de la primera moratòria, no es paralitzaran obres d'urbanització o de construcció que ja estiguin autoritzades.

Paral·lelament, Urbanisme també va aprovar ahir l'avanç del Pla Director Urbanístic (PDU), que revisarà 165 sectors urbanitzables sense desenvolupar que sumen 1.543 hectàrees de superfície en 17 municipis que no s'han adaptat al planejament territorial. A més, també s'examinaran els sòls sense desenvolupar situats a primera línia de mar de totes les localitats 22 localitats costaneres gironines, tinguin el seu planejament adaptat o no. Les úniques que l'hi tenen són Palafrugell, Palamós, Castell-Platja d'Aro, Calonge-Sant Antoni i Castelló d'Empúries.

La primera moratòria, aprovada el 17 de gener, impedeix construir durant un any a tots els sòls urbans i urbanitzables sense edificar situats en una franja de 500 metres del litoral gironí i ubicats en pendents superiors al 20%. A la pràctica, això fa que s'aturi la construcció d'uns 3.000 habitatges a primera línia de mar en 14 municipis.

Ara, aquesta segona moratòria amplia la franja de protecció a 80 dels 165 sectors de sòl urbanitzable que examinarà el PDU. Concretament, es tracta de 69 sectors residencials, que sumen 801,1 hectàrees i on es podrien construir 12.020 habitatges, així com 11 sectors d'activitat econòmica que sumen 109,94 hectàrees. En total, afecta a 15 localitats. Una de les més afectades serà Roses, on la moratòria frenarà la possibilitat de fer-hi gairebé 6.000 habitatges.

A més, aquesta segona moratòria també inclou vuit nous sectors de sòl urbà no desenvolupat situats dintre la franja de 500 metres de la costa però que no s'havien inclòs dins la primera moratòria perquè no superaven el 20% de pendent, però que es considera que poden tenir un impacte paisatgístic important. En total, sumen 45,91 hectàrees i podrien acollir 237 habitatges. Es troben situats a Llançà, Port de la Selva, Cadaqués, l'Escala, Begur (2 sectors), Palafrugell i Lloret de Mar.

Pel que fa al PDU, l'objectiu de la Generalitat és analitzar els àmbits dels municipis del litoral gironí on encara es podria construir però que encara no s'han arribat a desenvolupar i proposar l'estratègia que consideri més adequada en cada cas. Segons va explicar el secretari d'Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, es poden proposar estratègies com la desclassificació, la reducció de l'àmbit a urbanitzar o un canvi de model. Tot i això, Serra va voler defugir «l'alarmisme» i va garantir que, si quan es redacta el PDU s'evidencia que la moratòria és innecessària en algun àmbit concret, es deixarà sense efecte. També va assegurar que s'havia informat prèviament als alcaldes del projecte, com a mínim dels casos que afecten als seus termes municipals, després que hi hagués queixes amb la primera moratòria.

Queixes dels alcaldes

Alguns dels alcaldes afectats per la moratòria, tanmateix, van tornar a denunciar ahir que la Generalitat no els ha tingut en compte i que no hi ha hagut «diàleg» per abordar una actuació urbanística «de gran magnitud», segons va informar ACN. L'alcalde de Santa Cristina d'Aro, Xavier Sala, ho va qualificar de «vergonya» i va demanar a Urbanisme que rectifiqui. «Ells prenen decisions des de no sé on però qui haurà de donar la cara davant de tots els propietaris serem nosaltres», va lamentar. També el batlle del Port de la Selva, Josep Maria Cervera, i l'alcaldessa de Roses, Montse Mindan, van criticar que tot just ahir, quan es va aprovar, van rebre la documentació.

Les dues moratòries seran vigents mentre duri la tramitració del PDU. Tindran una durada d'un any, que es pot ampliar a dos. Ara, l'avanç del Pla Director se sotmetrà a informació pública i a consulta dels ajuntaments durant un mes. Serra confia que el Pla es podrà aprovar inicialment a principis d'estiu i després es tornarà a sotmetre a informació pública.