Les polítiques socials centren el 31,3% de les queixes que van arribar al Síndic de Greuges el 2018, segons l'informe que ha presentat al Parlament. Per això, Rafael Ribó va reclamar més acord polític per fer front a les problemàtiques i a les desigualtats socials i va denunciar la «inadequada resposta» de les administracions davant els desnonaments de persones vulnerables. El síndic va considerar que l'augment de les queixes en aquest àmbit evidencien «la manca d'un parc d'habitatges socials suficient i el col·lapse de les meses d'emergència residencial».

El 2018, el Síndic de Greuges va rebre 10.495 queixes de 14.000 persones, va atendre 9.987 consultes i va iniciar 264 actuacions d'ofici. Pel que fa a les comarques de Girona, la sindicatura va rebre 722 queixes -una mica menys que el 2017, quan van ser 763- i 642 consultes -en aquest cas més que l'any anterior, que van ser 580. En ambdós casos, l'activitat gironina representa entre el 7 i el 8% del total de Catalunya. La major activitat es va generar a la Selva, el Gironès i l'Alt Empordà.

Pel que fa a les queixes relacionades amb les polítiques socials, «mai com fins ara» s'han rebut tantes queixes en què una mateixa persona aglutinés problemes d'índole diversa. En aquest sentit, Ribó va exposar que són freqüents els casos en què a partir de la denegació de la renda garantida els ciutadans entren en una roda que deriva en situacions greus de pobresa energètica i, fins i tot, de desnonaments. Aquestes situacions poden arribar a ser més dramàtiques si es tracta de persones amb infants a càrrec. De fet, la majoria de queixes en aquests àmbits han estat presentades per dones. El síndic de greuges va demanar «a totes les institucions catalanes» que estableixin com a reptes prioritaris per al futur la lluita contra la desigualtat social i econòmica, la consideració de l'habitatge com a dret fonamental, i no només com a objecte econòmic, i la igualtat d'oportunitats en l'educació.

Les vulneracions en matèria d'habitatge van comportar un augment de queixes i van posar de manifest la manca d'un parc social suficient i el col·lapse de les meses d'emergència residencial. Respecte al parc d'habitatges, el síndic va posar el focus en el paper de la SAREB, que considera que ha mostrat una voluntat molt escassa de contribuir a resoldre les dificultats per accedir a un habitatge assequible. Per això va instar el Govern espanyol a legislar sobre l'obligació de la SAREB de cedir almenys un 30 per cent dels habitatges per destinar-los al lloguer social.

Les queixes rebudes també mostren situacions greus i sobrevingudes de pèrdua de l'habitatge habitual, principalment com a conseqüència de procediments judicials de desnonament, que requereixen una «resposta immediata» de l'administració. El síndic va denunciar que «les meses d'emergències estan desbordades per l'increment de les necessitats d'habitatge i els terminis de resolució són excessivament llargs». També va criticar «la demora excessiva en l'assignació d'un habitatge després que la mesa hagi dictat una valoració favorable».

El síndic ha rebut queixes per la denegació o la manca de resposta a la sol·licitud de la renda garantida de ciutadania i també per la manca d'informació sobre les diferents prestacions que preveu la Llei 14/2017. Entre les deficiències observades, el síndic va denunciar que s'arbitri una sol·licitud única per als dos tipus de prestacions i que, d'entrada, no s'identifiqui quina és la prestació que s'està tramitant. La gestió del bo social d'electricitat és «confusa i complexa», va dir.