Acompanyats per una quinzena de persones, els quatre activistes anti-MAT es van asseure ahir a la banqueta dels acusats del Jutjat Penal 4 de Girona. Tots ells van afirmar que el 12 de juny del 2014 van anar a Fellines, van escalar l'estructura de bon matí una de les acusades es va quedar a uns -15 metres i la resta, a 60- i s'hi van quedar fins a mitja tarda, quan els Bombers de la Generalitat els van anar a rescatar. Aquesta acció de caràcter «pacífic» buscava tenir una «repercussió mediàtica» per tal de posar sobre la taula «un tema pel qual fa 15 anys que es lluita».

Els activistes van assegurar que des d'on estaven no «podien sentir la policia» i que és per aquest motiu que no van baixar abans. De fet, dues de les activistes tampoc ho podien fer perquè s'havien encadenat prèviament a la torre. A la part inferior de la torre hi havia més d'una vintena de manifestants que durant tota la jornada van estar donant suport als activistes penjats i exercint de canal entre ells i la policia, tal com van explicar els mateixos agents.

Durant la celebració del judici van declarar alguns dels mossos que van participar en l'operatiu. Un d'ells va relatar que es van personar al lloc cap a quarts de nou i s'hi van estar fins aproximadament les sis de la tarda. «Es va muntar un dispositiu de seguretat al voltant de la torre i es va demanar als manifestants que eren a baix que fessin baixar els companys», va apuntar, una petició fallida, segons l'agent, «perquè s'hi van negar». També va afegir que comunicar-se amb els activistes penjats «era impossible» (per la distància) i que no portaven «megàfons» per fer-ho.

Durant la vista també va declarar un dels -bombers en representació de la Generalitat- que es van enfilar posteriorment a la torre per despenjar els protestants. Aquest va relatar que van estar estudiant què fer amb la policia i que finalment van pujar tot proposant als activistes quedar-se allà i baixar sols o fer-ho amb la seva ajuda. «Tots ells hi van accedir sense oposar resistència», va dir.

«S'abusa de les coaccions»

Els acusats s'enfronten a penes d'un any i mig de presó per un delicte de coaccions. En un inici la Fiscalia els acusava també de resistència a l'autoritat, però, finalment, va decidir retirar-lo en el moment previ a les conclusions. D'aquesta manera, entén que els empleats es van veure «coaccionats» en no poder treballar en la construcció de la línia, i van assegurar que, tot i no haver-hi danys ni violència física, es van sobrepassar els límits d'una protesta habitual.

Paral·lelament, vol que els processats paguin una suma de 2.008 euros en concepte de responsabilitat civil per subsanar el cost del dispositiu de rescat de la Generalitat. Darrere de la sol·licitud de la fiscal, però, no hi ha cap petició explícita per part d'Interior, el qual tampoc s'ha desdit de fer-ho. Pel que fa a Red Eléctrica, l'empresa no ha presentat càrrecs contra els activistes, ni tampoc ha reclamat cap indemnització.

En el cas de la defensa dels quatre encausats, aquesta en demana l'absolució, entenent que demanar penes de presó per un cas com aquest «és totalment desproporcionat». L'advocat dels activistes -Benet Salellas- va criticar amb duresa la decisió de la Fiscalia, assegurant que s'està «abusant del delicte de coaccions», el qual sembla que s'utilitza «quan no pot ser cap altre». Salellas va recordar que estan davant d'un acte de protesta «legítim» i molt «fonamental» amb l'objectiu de «generar debat social amb una acció contundent». Per l'advocat tampoc té sentit reclamar els diners de l'operatiu, ja que els efectius que van participar en el rescat haurien cobrat igual si ­s'haguessin quedat de guàrdia al parc. Com a màxim «es podria fer pagar als activistes el preu del ­gasoil». El judici ha quedat vist per a sentència.