La Fundació Jaume Bofill, és a dir, el Batxillerat i els cicles formatius de grau mitjà, per reduir l'abandonament de l'educació després de l'ESO. Al seu parer, cal obrir itineraris i passarel·les entre estudis, actualitzar els continguts formatius i millorar les polítiques d'orientació, amb un suport específic per a l'alumnat més vulnerable.

L'entitat alerta que, tot i que ens últims anys s'havia anat reduint, la taxa d'abandonament a Catalunya s'ha estancat i continua trobant-se entre les més altes d'Europa, situada en el 17,1% el 2018. La mitjana europea està en el 10,6. La fundació avisa que no sempre està relacionada amb el fracàs escolar.

La millora de l'ocupació pot estar tornant a incentivar la sortida dels estudis dels joves amb menys expectatives acadèmiques. Tot i així, l'entitat subratlla que bona part de l'abandonament es produeix entre joves que han finalitzat satisfactòriament els estudis obligatoris però després decideixen no continuar. Amb el mateix nivell competencial, els joves catalans abandonen els estudis en major mesura que els d'altres països de l'entorn.

La taxa d'abandonament és especialment preocupant, diu la Fundació Jaume Bofill, entre els nois (21%), els joves estrangers (34%) i els fills de famílies amb un nivell baix d'estudis (34%). És per això que considera que afavorir la continuïtat dels estudis més enllà de l'ESO és un objectiu de millora general del sistema educatiu com un mecanisme en favor de la igualtat d'oportunitats en educació.

Fins ara, el debat sobre com combatre aquest abandonament s'ha centrat principalment en l'àmbit de l'ESO, però l'entitat apunta ara que cal posar el focus en el Batxillerat i els cicles formatius de grau mitjà, ja que una part important dels alumnes que inicien aquests ensenyaments no els completen amb èxit.

En concret, segons dades del curs 2017-2018, per cada 100 alumnes que comencen el Batxillerat, 80 l'acaben en dos anys. En el cas dels cicles, la taxa és del 46%. També es constata un alt grau de rotació i canvi d'estudis un cop iniciada aquesta etapa, fruit d'eleccions poc fonamentades i d'una mala orientació. Així les coses, la fundació considera necessari que la secundària postobligatòria treballi per reduir l'abandonament educatiu facilitant l'accés dels joves a aquesta etapa i afavorint que els que la comencen l'acabin amb èxit.

Més accés i personalització

Assenyala en aquest punt tres reptes bàsics. D'una banda, l'entitat subratlla que cal plantejar-se com garantir una oferta d'ensenyaments de Batxillerat i Formació Professional prou àmplia, ben distribuïda a nivell territorial i econòmicament assequible per a tothom. A més, destaca que caldria qüestionar-se quins itineraris d'accés podrien dibuixar-se entre l'ESO i la postobligatòria, i com afavorir passarel·les entre opcions de Batxillerat i cicles formatius que permetin una major personalització dels estudis i redueixin l'abandonament. També aposta per actualitzar i dissenyar el contingut formatiu d'uns i altres estudis per fer-los motivadors i de qualitat, revisant també el perfil i la formació del professorat.

Pel que fa a la inclusió i l'equitat, la fundació considera prioritari incentivar l'accés dels perfils més vulnerables a través de sistemes de beques i recursos de noves oportunitats ben dotats i dissenyats, amb una bona orientació.

Al marge del debat, l'entitat diu que, si cal allargar l'edat de l'escolarització fins als 18 anys, primer cal garantir una secundària postobligatòria de qualitat i que aconsegueixi acompanyar i propiciar itineraris d'èxit per a tothom.