19 de febrer de 2019
19.02.2019
Diari de Girona

La Generalitat detecta un «repunt» en l'arribada d'immigrants el 2018

El Govern calcula que actualment hi ha al voltant d'unes 100.000 persones en situació irregular a Catalunya

19.02.2019 | 00:37
El secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, ahir.

La Generalitat ha constatat que el 2018 s'ha incrementat de forma important l'arribada de persones immigrants, la qual cosa ha fet que els que estan en situació irregular rondin els 100.000 a Catalunya, segons estimacions de l'executiu català. El secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, indica que aquesta «evolució a l'alça» en l'arribada d'immigrants a Catalunya es deu, en gran part, a persones que arriben provinents de països amb dificultats econòmiques i polítiques, com Hondures, Colòmbia i Veneçuela, entre d'altres.

En el cas concret d'Hondures, el 2018 estaven empadronats a Catalunya -la majoria a Barcelona, Girona i l'Hospitalet de Llobregat- més de 35.000 hondurenys (27.000 dones, el 71,4%), quan l'any anterior no arribaven als 30.000 empadronats. D'aquests, dues terceres parts dels hondurenys es troben en situació irregular, segons dades facilitades ahir del padró oficial a 1 de gener.

Pel que fa a refugiats, l'any passat havia 2.240 persones a Catalunya que seguien el Programa Estatal d'Acollida de Refugiats, el doble que l'any anterior (1.116) i deu vegades més que el 2015 (28).

Per atendre aquestes persones, s'ha impulsat un programa de mentoria, amb 2.698 voluntaris inscrits, dels quals ja s'ha format la meitat, 1.332. En el cas de Girona, hi ha 241 mentors actius, dels quals se n'han format 129. Aquests voluntaris, un 71% dels quals són dones, han ajudat a uns 800 refugiats en la realització de diverses activitats quotidianes.

El flux de refugiats «arriba de tots els països del món» a Catalunya, concretament des d'Ucraïna, Colòmbia, Veneçuela, Hondures i Geòrgia.

El 2018 es van habilitar 3.164 places disponibles per a refugiats en un centenar de municipis catalans: 2.385 estan en pisos i 779 en equipaments residencials. A les comarques gironines n'hi ha 211, 146 de les quals a Girona.

Catalunya compta amb un servei de primera acollida, que facilita formació en català, coneixements laborals i de la societat catalana a través dels ajuntaments, encara que no és obligatori per als immigrants. L'any passat, 6.000 persones de 97 països van cursar aquesta formació dels més de 120.000 empadronats. Les sol·licituds s'han tramitat des de 100 ens locals, entre els que destaca, com el segon amb més sol·licituds, el Consell Comarcal del Baix Emprodà, amb 328. D'altra banda, 53 ens locals han signat algun dels 711 certificats de primera acollida emesos el 2018, i entre els més actius hi ha el Consorci d'Acció Social de la Garrotxa (57) i el Consell del Baix Empordà (43).

Amorós va criticar que Espanya té una política d'estrangeria «que es continua basant en supòsits més que en anàlisis objectives» i ha demanat que els responsables polítics adoptin una «posició realista» en les polítiques migratòries. «L'increment de la irregularitat no beneficia a ningú i perjudica a les pròpies persones que viuen en la irregularitat», va considerar. També va denunciar que l'auge de l'extrema dreta en diversos països europeus i també a Espanya hagi provocat que els partits de dreta intentin «guanyar simpaties amb la por» a l'immigrant, quan és evident que «la societat no deixarà de ser diversa».

Durant el 2018, s'han tramitat a la demarcació 1.778 informes d'adequació de l'habitatge per al reagrupament familiar: van ser 206 a Girona, 177 a Salt, 151 a Lloret de Mar i 125, entre d'altres.

Pel que fa a les sol·licituds d'informes acreditatius del grau d'integració per a l'arrelament social, se'n van tramitar 1.368 a Girona. Van ser 248 a Girona, 154 a Figueres, 132 a Salt i 110 a Lloret de Mar, segons les dades de la conselleria d'Afers Socials.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook