Actualització del Pla Especial de l'Alta Garrotxa

Es tracta d’un document molt reivindicat pels habitants i els càrrecs electes d’un territori molt extens i poc poblat repartit entre onze municipis de la Garrotxa, el Ripollès i l’Alt Empordà. La riquesa paisatgística i el fet que sigui una reserva de fauna i de flora van fer que el 1992 fos declarada Espai Natural Protegit. En els anys següents la protecció es va ampliar amb les declaracions de Zona d’especial protecció per a les aus el 2005 i com a espai Natura 2000 el 2006.

Va ser a partir del 2008 quan el Consorci de l’Alta Garrotxa, format pels alcaldes dels onze municipis, va començar a gestionar la redacció d’un Pla Especial que havia de ser una alternativa a la declaració de Parc Natural. Eren uns moments de crisi i la tendència era suprimir els parcs naturals per això van optar pel pla especial. Després d’uns dos anys de feina, l’empresa especialitzada encarregada del pla va donar el pla per acabat el 2010. Això no obstant, la mateixa crisi va deixar el document encallat en els calaixos de la Generalitat. El Consell Comarcal de la Garrotxa va reclamar el pla fins que a inicis del 2018, la Generalitat treure el document dels calaixos. Van comprovar que el document estava desfasat i el van haver d’adequar les necessitats actuals. Ara, està més a prop de l’aprovació que mai.

Reserva natural

El Pla Especial de l’Alta Garrotxa està considerat un instrument essencial per protegir un dels patrimonis naturals més importants de Catalunya. Aus com l’àguila daurada, el voltor, el trencalós o el duc han pogut tornar a tenir lloc a Catalunya gràcies als esforços dels tècnics del Consorci de l’Alta Garrotxa. Espècies vegetals d’alt valor com el teix es desenvolupen a l’Alta Garrotxa gràcies a la seguretat que els dona la difícil accessibilitat als boscos.

En els darrers temps, el Consorci ha fet estudis sobre els efectes de la lluminositat artificial i de la sonoritat. Els resultats han donat que l’Alta Garrotxa és una de les zones de Catalunya que es conserva més neta dels efectes de la vida humana actual.

Són circumstàncies que cada any porten desenes de milers de visitants a la zona. El paisatge, el senderisme, l’escalada, els banys i la cerca de bolets donen entrada a un degoteig constant de gent. Els visitants no cerquen les mateixes activitats que fa deu anys. Per exemple, l’observació dels astres des d’espais naturals verges ha augmentat molt. També entren més banyistes en direcció als gorgs de la riera de Sant Aniol. A més, aviat entraran en servei noves infraestructures.

Els Amics de Sant Aniol amb el Suport de la Diputació de Girona i de l’Obra Social la Caixa última les obres del refugi de Sant Aniol d’Aguja. Els edificis de la rectoria i de la cabana del costat estan coberts i les obres dels interiors estan començades.

Es tracta d’un fet impensable en el 2010 quan va tenir lloc el final de la primera redacció del pla. Llavors, encara s’havia d’enfonsar la biga que al 2013 va donar l’alerta i va encendre una mobilització social inaudita. Centenars d’excursionistes van traslladar material i milers de persones i entitats van fer aportacions econòmiques.

En aquell inici les administracions estaven descapitalitzades pels efectes de la crisi econòmica i no podien col·laborar. Quan van poder, van fer-hi aportacions i en poc temps els excursionistes que arribin a Sant Aniol tindran allotjament i menjar sota una teulada en condicions.

Són alguns dels aspectes que els tècnics del Consorci de l’Alta Garrotxa han hagut de tenir en compte en la renovació actual d’un pla que porta el nom de Pla de Protecció del Medi Natural i del Paisatge.