21 de febrer de 2019
21.02.2019
Diari de Girona
Lucía Galán. Pediatra i divulgadora científica.

«El moviment antivacunes a Espanya és testimonial, són pocs però sorollosos»

21.02.2019 | 00:32
Galán, més coneguda com a «Lucía, mi pediatra».

A més del reconeixement en xarxes, creu que té el respecte dels companys?

Em sento reconeguda dins la professió. Sempre dic que no soc experta en vacunes, soc divulgadora, la meva tasca és la d'altaveu dels experts en vacunes, però he trobat aquesta via, per a mi fàcil, d'arribar als pares. Soc molt fan del «junts, sumem»: els experts fan una gran tasca en investigació i els divulgadors estem per agafar el testimoni i comunicar amb responsabilitat.

Fan falta més divulgadors científics?

Sí, molts. Com més siguem, millor. Ara mateix tenim damunt la taula molts temes que, o ens mullem o ens enfonsen: per exemple, les pseudoteràpies. Durant molt de temps hem mirat cap a un altre costat, vèiem la xerrameca com una cosa anecdòtica. La sensació és que hem arribat tard perquè ens han menjat el terreny. Internet està ple de rumors de teràpies perilloses i, al final, qui ho paga són els pacients. Jo crec que ha arribat l'hora de treure la medicina fora de la consulta.

Ha citat les pseudoteràpies però no els antivacunes...

Afortunadament són un moviment testimonial a Espanya, són molt pocs però són molt sorollosos. Aquí més que antivacunes hi ha por i reticències amb algunes... Crec que ens podem sentir molt orgullosos perquè les taxes que tenim són de les més altes d'Europa però no podem deixar de mirar els nostres veïns: a França el 40% de la població té dubtes pel que fa a les vacunes.

És la vacuna del papil·loma humà una d'aquestes amb mala fama?

Sí, és la dolenta de la pel·lícula. Però, després de més de 300 milions de dosis administrades en el món, l'OMS en el seu últim informe determina que és una vacuna «extraordinàriament segura», paraules textuals. No s'ha associat a cap efecte greu excepte l'al·lèrgia als components, com a la resta de vacunes, o síncopes que s'associen als adolescents i les punxades. La resta no té evidència científica, però hi ha una associació d'afectades que fa molt soroll. Els pares amb nens petits ara no ho dubten, però sí entre aquells que tenen adolescents perquè encara hi ha el record del que va passar fa 10 anys. Això va generar un impacte emocional que és difícil contrarestar amb dades. Crec que a la llarga aquesta por s'extingirà.

En meningitis hi ha consens entre professionals en què s'ha de finançar la vacuna contra el tipus B ja que, ara per ara, només està inclosa en el calendari la de tipus C.

Hi ha consens perquè estem parlant d'una malaltia, la malaltia meningocòccica invasiva, que és greu, que té un 10% de mortalitat i un 30% de seqüeles molt greus. Estàs esperant a veure com evoluciona la febre i quan tens cita amb el pediatre ja no tens nen. És així de devastador. Et costarà feina trobar pediatres que et diguin que no veuen necessària aquesta vacuna.

Ha tingut pacients amb meningitis?

Sí, he tingut pacients. A més, jo la vaig passar amb 5 anys.

Els pares sí que tenen molt clar com de greu és i, segons un estudi de la indústria, el 84% estan disposats a pagar vacunes no finançades per l'adminsitració.

Sí, totes les famílies saben que és una malaltia greu però més enllà d'això, no tenen gaire informació. No saben que pot tenir amputacions de grans membres, que pot quedar epilèpsia, sordesa, retard cognitiu... Quan els expliques la infecció, la meva experiència és que tothom vacuna. L'any passat hi va haver 139 casos per Meningococ B, però, per experiència personal i professional, quan et toca a tu, t'és igual que hi hagi hagut 138 nens o 100.000 nens més, perquè és el teu fill i és insubstituïble.

Quines possibilitats hi ha que finalment entri al calendari vacunal?

Aquesta informació la desconec però crec que serà difícil perquè les xifres van descendint. Si tu ets el que has de deixar anar els diners i veus que la cosa s'està controlant per si mateixa, per què invertir?

Les xifres han baixat per la vacunació que estan fent els pares pel seu compte?

És una mica més complex. Per descomptat que hi ha d'haver un impacte perquè els pares estan vacunant pel seu compte des de fa 3 anys i mig, i això s'ha de notar, però en tenir coberts la resta de serogrups augmenta la immunitat de grup i surten beneficiats tots en general. Ara tenim la problemàtica dels tipus W i la Y que s'han triplicat en nombre respecte a l'any passat.

Això és per mobilitat geogràfica?

Sí, i a Espanya estem a la cua d'aquest moviment de creixement dels serogrups Y i W. El primer focus es va detectar en el pelegrinatge a la Meca, hi va haver un brot enorme i d'aquí va saltar als Estats Units, Amèrica del Sud, Anglaterra, nord d'Europa i l'any passat va arribar a Espanya. Tot fa preveure aquesta tendència que hi ha hagut en altres països.

I hi ha vacuna per a aquests tipus?

Sí, la vacuna tetravalent (contra els serogrups A, C, W i Y). Aquest any el comitè assessor de vacunes de l'Associació Espanyola de Pediatria ja recomana posar-la als adolescents als 12 anys en lloc de posar-los només la del tipus C, que és la que està finançada. Aquesta, com la del Meningococ B, no està finançada. Aquí tenim també conflicte: el comitè la recomana però el ministeri paga només la C. Tu com a pediatre saps que és la millor manera de protegir-los, però s'ha de pagar i això és un problema perquè generes desconfiança. Els pares qüestionen si és necessària en no estar finançada, però la meva obligació és traslladar el que diu l'associació.

Perquè és un tema de pressupost, no d'eficàcia ...

És clar, i que les decisions que es prenen en salut pública xoquen amb la salut individual. És la millor manera de protegir el teu fill però pot ser que no sigui cost-efectiva per posar-la a tots.

Però aquí, com en la vacuna del Meningococ B, apareix la iniquitat. Es protegeix bé qui s'ho pot pagar...

Tens tota la raó però des del punt de vista del professional... tu què faries? No informar perquè si penses que no se la poden permetre els poses en un dilema moral? Però és moral no informar? Perquè et vingui després un pare dient que el seu fill té meningitis i dient-te que, almenys, l'havies d'haver informat.

Fa poc la Societat Valenciana de Pediatria alertava de com la «febrefòbia» col·lapsa els serveis d'urgència per qüestions banals, però aquí sí que cal sortir corrent.

Sí, però si detectar la meningitis ja és difícil per a nosaltres, imagina't per als pares. Aquest matís és de difícil maneig. Nosaltres sempre som tranquil·litzadors amb la febre perquè en el 99% dels casos no és una meningitis. Hem d'educar els pares no tant en la febre sinó en l'estat general del nen. El nen pot tenir febre, diarrea, tos..., però si té bon estat general, juga, menja, somriu..., tranquil·litat. Però si està apagat, amb la mirada perduda, el poses dret i es mareja, mal color, respiració accelerada ..., tingui o no febre, a aquest nen li passa alguna cosa.

Els seus pares van sortir corrent amb vostè quan tenia 5 anys.

Van sortir corrent en pijama perquè van trucar per telèfon al meu pediatre i els va dir que em fessin la maniobra del clatell. Va escoltar el crit que vaig deixar anar des de l'altre costat del telèfon i els va dir: «Agafeu la nena com estigui i aneu ja a l'hospital». Els meus pares sempre diuen que aquest pediatre, el doctor Gutiérrez, em va salvar la vida. La meva meningitis va marcar la meva vida, la seva... Soc pediatra per això.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook