Anar a un jutjat a resoldre un tema familiar mai és una bona idea però, tot i això, la primera cosa que es recomana en aquests casos «és buscar-se un bon advocat». Un procediment judicial que pot convertir-se fàcilment en un «ring» on la gent hi va exclusivament a «barallar-se» amb la voluntat de guanyar «l'altra persona» sense tenir en compte el desgast emocional i econòmic que pot implicar.
D'aquesta manera va sorgir el llibre Justícia sense jutges. Mètodes alternatius a la justícia tradicional, escrit precisament per un magistrat, Pascual Ortuño Muñoz, que després de quaranta anys treballant en aquest àmbit aposta clarament per la resolució alternativa de conflictes envers els mètodes més tradicionals. Ortuño en va parlar durant la taula de diàleg que es va celebrar a la seu de la Delegació de Girona del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), on també van participar el president de l'Audiència Provincial de Girona, Fernando Lacaba; el president de la Junta Rectora de la Delegació de Girona del COPC, Francisco Molinero, i la psicòloga i mediadora, Connie Capdevila.
El magistrat va començar la seva ponència amb una idea molt clara: «si es pot evitar anar a la justícia, millor». Per Ortuño, hauria de ser pràcticament una «mena d'obligació» mirar d'aportar primer per altres alternatives possibles com poden ser la negociació, l'arbitratge, la facilitació o bé la mediació. I de casos d'aquest tipus, precisament, està format el llibre, que es basa en històries «reals» en què la solució judicial «hauria estat una «ximpleria».
Segons la visió de l'autor, a partir de situacions exitoses s'hauria de començar a enderrocar de manera progressiva els diferents pilars que tothom dona per suposat, com, per exemple, que «els jutges i jutgesses tenen la raó, que els advocats vetllen pels nostres interessos o que les respostes es troben en la llei». Per Ortuño «vivim en una societat on els tics autoritaris ho impregnen tot», i és per això que no s'acaba d'entendre que «no s'ha de cedir per arribar a acords, s'ha de negociar».
«La via fàcil»
Durant la taula, Ortuño es va mostrar d'allò més crític amb la decisió majoritària i «fàcil» d'apostar pels procediments judicials, enlloc «d'evitar-los». Segons el magistrat, moltes vegades, des del mateix sistema, s'engreixa «la indústria» del litigi familiar que no disposa de les eines per resoldre totes les dimensions emocionals i econòmiques. «Es passa malament, perquè ens agradaria treballar diferent, però el sistema funciona així» va recordar.
Prèviament a la presentació del llibre, el president de l'Audiència de Girona va posar en relleu la situació de les comarques gironines en l'àmbit de la resolució alternativa de conflictes, «un dels llocs on s'aplica menys». Segons el magistrat es necessitaria «una aposta realment decidida», ja que es tracta d'una eina «allunyada dels esquemes jurídics» en un país on, per exemple, la mediació «no està prou arrelada». Lacaba va recordar que recentment s'ha aprovat un avantprojecte de llei per impulsar-la, que podria servir per «alliberar els tribunals», a més de «resoldre els conflictes» des d'una perspectiva «interessant».
