La falta de pluja ha suscitat preocupació entre els pagesos gironins, ja que afecta especialment la recollida de cereals. El sector considera que es troben davant d'una situació crítica perquè s'arrossega des de fa anys. Per aquest motiu, els pagesos adverteixen que si la situació s'allarga hauran de fer un canvi d'hàbits a l'hora de plantar, i fer servir llavors de cicle més curt.

El coordinador d'Unió de Pagesos a les comarques de Girona, Xavier Frigola, va recordar que les inversions que es fan són molt elevades i va preveure pèrdues milionàries si segueix sense ploure. «El problema és que la capa més superficial és ben seca i la naixença és escassa», va assenyalar Frigola. Aquesta situació s'acusa molt més a comarques com l'Alt i el Baix Empordà, la Selva i el Pla de l'Estany. En canvi, l'afectació de la sequera és menor a comarques com la Garrotxa i el Ripollès, on no es planta tant de cereal. Tot i la sequera que afecta les comarques gironines, les llavors que s'han plantat han nascut bé, ja que la terra segueix sent humida en capes subterrànies. El problema és que la zona superficial ha quedat molt seca i el cereal no es desenvolupa. Des d'Unió de Pagesos, UP, han alertat que no es tracta d'una situació puntual sinó que fa anys que dura. Per això, el sindicat es replanteja fer un canvi d'hàbits durant el procés de plantació. «Potser ens haurem de començar a plantejar sembrar llavors de cicle més curt que no necessitin tant temps i poder recollir abans», va assenyalar el coordinador d'UP, Xavier Frigola.

Pel que fa a la situació del mercat mundial, cal indicar que enguany hi ha una reducció de la producció de cereal a Europa. La Comissió Europea indicava una reducció de la producció del 2% en ordi i del 4,4% en blat tou, els principals cereals produïts a Catalunya. Així mateix, als principals països cerealistes del món, Ucraïna, Rússia, Austràlia i Estats Units, dels quals importa Catalunya el cereal, tenen reduccions de collita importants, sobretot per la baixa pluviometria i les altes temperatures.

El fet que la recollida del cereal vagi tard implica que la collita no sigui com s'espera. Això significa que es pot perdre bona part de la inversió que s'ha fet, i per tant que el pagès es vegi obligat a estrènyer encara més el marge de benefici que en pugui treure. «De fet, per tal que el pagès pugui seguir endavant, ha de produir una bona collita, i només s'aconseguirà si surt d'aquesta crisi permanent», va recalcar Frigola. Cal tenir en compte que les importants inversions que es fan ascendeixen a préstecs molt alts. Frigola assegura que, per a un pagès, una mala collita suposa un sotrac molt important. En aquest sentit, des del sindicat recorden que a banda de les despeses de les inversions que es fan, com les llavors, la maquinària o la resta de productes, cal sumar les hores que els pagesos passen al camp. «Evidentment que l'economia domèstica se'n ressent», va concloure.