El canvi climàtic és una realitat, també a les comarques gironines. Durant els darrers anys les temperatures mitjanes en terra, mar i aire han augmentat considerablement constatant una clara tendència a l'augment, sobretot a partir dels anys vuitanta. És en aquest punt quan s'inicia un llarg període, fins avui, d'anomalies positives anuals, és a dir, de temperatures que es repeteixen i se situen per sobre dels valors mitjans.

De fet, així ho mostren les dades proporcionades per les estacions de l'Estartit i de Torroella de Montgrí, on es pot veure un augment general que s'ha anat incrementant de manera progressiva durant les darreres dècades. Si ens remuntem al 1971, trobem que la temperatura mitjana de l'aire es trobava a 14,5 graus, mentre que la darrera dada, la del 2017, la situa a 17 graus, la més elevada de tota la sèrie. El mateix passa amb la temperatura del mar, tant la que es pot mesurar a la superfície, com la que es troba a una fondària de 80 metres. En el primer dels casos aquesta passa de 16 graus a pràcticament 18, i en el segon -de manera menys extrema-, de 13 a 14,5 graus.

Tal com explica l'observador i meteoròleg Josep Pascual, algunes de les conseqüències d'aquest augment de temperatura «ja es poden notar», com per exemple la pujada del nivell de mar o l'acidificació de l'aigua (que pot perjudicar les espècies a causa de l'augment del CO?). «Estem trencant l'equilibri, i el que haurem de fer, a la llarga, és adaptar-nos als canvis que es puguin produir», explica, tot afegint que «les regions més perjudicades pel canvi climàtic seran les costaneres».

Una opinió compartida per Carles Bayes, del grup de recerca de Medi Ambient i Tecnologies de la Informació Geogràfica de la Universitat de Girona, que considera que «estem davant d'una problemàtica d'abast mundial, en què tots estem al mateix vaixell i hem de remar en la mateixa direcció».

Segons Bayes, es mantindrà «la tendència creixent de les darreres dècades», i els valors de temperatura podrien arribar a ser 2 graus superiors a mitjans del s. XXI respecte als valors mitjans del període 1971-2000, i a finals del s.XXI podrien ser entre 4 i 5ºC més altes, «depenent de quins escenaris socioeconòmics es consideren, vinculats sobretot a quines siguin les emissions i concentracions de gasos amb efecte hivernacle».

Menys pluja i més sequera

Bayes també considera que arreu de les comarques gironines «és molt probable que augmenti la freqüència dels fenòmens extrems», i en la temperatura seran més habituals «els valors d'onada de calor». D'altra banda, creu que les sequeres en general «es projecten més freqüents, persistents i intenses». Finalment, allà on es projecta una disminució clara de la precipitació «és a l'àmbit de muntanya».