La despesa pública per a l'educació concertada va pujar el 2017 a Catalunya un 3,2%, fins als 1.165.730 milions d'euros. Aquesta despesa va augmentar a totes les comunitats autònomes excepte a Aragó, Castella i Lleó, Múrcia i el País Basc, on va disminuir; i a Canàries, on es va mantenir la inversió per a aquests centres, que el 2017 van rebre més de 6.000 milions d'euros a tot l'Estat.
En concret, l'import per a centres concertats i subvencions als de titularitat privada el 2017 va pujar a 6.179,4 milions d'euros, un fet que suposa un 2,0% més que el 2016 (6.056,3 milions). Són dades de l'«Estadística de la despesa pública en educació. Resultats provisionals de l'any 2017» del ministeri que dirigeix Isabel Celaá.
Per la seva banda, la despesa pública per al conjunt de les administracions educatives i universitats públiques el 2017 va ser de 49.424,7 milions, una xifra que suposa un augment del 3,9% en relació al 2016. Fa dos anys, les transferències corrents als concerts i a les subvencions per a centres de titularitat privada van suposar el 12,5% del repartiment pressupostari.
Les Balears (4,7%) i Andalusia (4,4%) són les comunitats on més va pujar la despesa pública per a l'educació concertada entre 2016 i 23017, mentre que l'increment menor es va registrar a Navarra (0,5%). Aquesta estadística coincideix en el temps amb l'aprovació del projecte de llei del Govern sobre Educació, en què s'elimina el terme «demanda social» per obrir nous centres concertats.
La despesa del PIB baixa
D'altra banda, la despesa pública en educació respecte el PIB el 2017 va ser del 4,24%, lleugerament per sota de l'any anterior (4,25%); aquesta és la dada més baixa des del 2010, quan va ascendir al 4,91%.
Pel que fa a la despesa pública total en educació el 2017, la major part correspon al Ministeri d'Educació i als departaments d'Educació i universitats de les comunitats autònomes.
