«Quan atenem el pacient en el dia a dia, el repte és sanitari. Quan atenem un incident amb múltiples víctimes, a l'atenció sanitària hi hem d'afegir el repte organitzatiu, per salvar el màxim nombre de persones en el menor temps possible la coordinació és bàsica», explica la directora territorial del SEM a Girona, Anna Fontquerni, que aquest dimarts participava en una jornada sobre la gestió de situacions amb un nombre important de ferits, com accidents, atemptats terroristes o fins i tot, grans intoxicacions.
Organitzat pel Departament de Salut i els Col·legis de Metges i d'Infermeria de Girona, el Curs d'aproximació i treball en equip en incidents de múltiples víctimes ha reunit en dues jornades uns 200 professionals de medicina, infermeria i tècnics, a més de representants de bombers, mossos d'esquadra o protecció civil. En total, onze institucions hi han pres part per posar en comú els protocols i coordinar l'atenció del que s'anomenen incidents amb múltiples víctimes, una categoria en la que entren aquelles situacions en què hi ha més de sis persones ferides greus o deu de qualsevol gravetat.
«Cada institució té procediments interns per atendre aquests casos, però hem d'encaixar totes les peces del trencaclosques des de l'inici de l'atenció, al lloc on es produeix, i fins que la darrera víctima rep l'alta, el que en alguns casos poden ser setmanes o mesos. Cal garantir la continuïtat», explica Fontquerni.
La coordinació de l'atenció sanitària al lloc dels fets és en mans del SEM, que s'encarrega del triatge, l'avaluació dels pacients per prioritzar-ne l'atenció segons la gravetat. «A la zona d'intervenció hi ha un triatge bàsic, que normalment fa bombers, i els pacients són traslladats per ordre de gravetat a l'àrea sanitària, la zona segura més propera al lloc de l'incident, on el SEM fa el triatge avançat, per organitzar l'atenció i l'evacuació als centres sanitaris», assenyala la responsable del SEM a Girona, que apunta que sempre primen els pacients amb necessitats quirúrgiques.
«Hem de fugir d'idees com l'hospital de campanya, perquè l'àrea sanitària és un concepte, és on atenem els pacients i on ens organitzem per atendre'ls, no una infraestructura. Hem de ser capaços de, sense una estructura física, generar un circuit amb punts d'entrada, d'atenció per nivells de gravetat i d'evacuació», apunta. L'atenció psicològica, tant de les víctimes com de l'entorn i els professionals, també es pot posar en marxa allà mateix.
Evitar saturacions
«La gràcia està en què no traslladem l'incident de múltiples víctimes del carrer a l'hospital: el trasllat dels pacients ha de ser ordenat i implicant-hi diferents centres perquè cadasun rebi un nombre de pacients assumible, que no saturi l'equipament», diu.
En aquest sentit, posa com a exemple l'accident del castell inflable de Caldes de Malavella, en què els infants ferits es van traslladar a tres centres sanitaris diferents. «No era un cas amb un nombre de víctimes molt gran, però sí que es va tenir en compte la gravetat i el fet que fossin nens», apunta.
«El centre de destí ha de ser aquell que realment pugui atendre bé el pacient i oferir-li els recursos que necessita», detalla, i destaca el paper determinant que hi té l'atenció primària.
«Quan tenim intoxicacions alimentàries massives, per exemple, els CAPs i CUAPs són un recurs imprescindible», apunta. O en el cas de l'1 d'octubre, assenyala, com una altra situació en que molta gent ferida va requerir atenció sanitària de cop.
«Cada incident és una oportunitat per aprendre'n»
«Tan important com l'emergència és la preemergència, la preparació i la formació. Cada incident és una oportunitat per aprendre'n», afirma Fontquerni. Assenyala que els protocols «mai estan tancats, i després de cada incident se'n fan avaluacions, per veure quines accions de millora es poden aplicar».
«El 17 d'agost ens va fer modificar procediments interns; estem acostumats a treballar en zones segures, amb el terrorisme també cal fer-ho en zones no segures, i treballar amb els cossos policials», indica. Després de l'accident de tren del Bages, fa unes setmanes, també es van fer revisions a diferents nivells -de comandaments, de professionals implicats i a nivell de la xarxa sanitària- per veure què es pot millorar.
Cada territori té un grup d'experts en incidents de múltiples víctimes, que reben aquests coneixements per transmetrel a la resta de professionals.
