Sis anys després de la implantació de la jornada contínua com a prova pilot en unes poques escoles de Primària, 7 dintre d'una primera fase i 25 en una segona, el Departament d'Educació no hi ha constatat cap millora significativa que es pugui atribuir a la compactació horària. Tot i això, un cop acabat el període experimental, ha anunciat que mantindrà el pla pilot un any més, sense generalitzar-lo a totes les escoles, sempre que tingui el suport majoritari de la comunitat educativa, la implicació dels ajuntaments i el servei de menjador i les activitats extraescolars per a la tarda garantits.
En l'actualitat, vuit centres de les comarques de Girona treballen amb horari compactat, fins a les 2 del migdia. Es tracta de les escoles Vall d'Aro, Fanals i Els Estanys, de Castell-Platja d'Aro, la de Vall-llobrega, Esclanyà, de Begur -aquestes van ser les primeres a posar a prova el sistema-; i les de Pedralta, de Santa Cristina d'Aro, Mieres i Albanyà.
Anàlisi acadèmica i social
Ahir, en una compareixença a la Comissió d'Educació del Parlament, el director general de Centres Públics, Josep Gonzàlez-Cambray, va explicar l'avaluació de la provatura, que l'exconsellera d'Educació Irene Rigau va posar en marxa el curs 2012-2013 i va ampliar el 2015-2016, amb la previsió d'acabar el 2019.
Aquest curs, Educació ha avaluat el pla pilot tenint en compte indicadors acadèmics i de cohesió social, a més dels índex d'absentisme o els resultats de les proves externes a sisè curs de Primària. A partir d'una abstracció de dades de la Inspecció educativa corresponents a les 25 escoles que fan jornada intensiva, Gonzàlez-Cambray va explicar que «no hi ha cap evidència de millora», una conclusió refermada en la reunió mantinguda amb representants dels centres implicats. «La jornada en si mateixa no és un factor determinant en la millora dels resultats», va incidir el director general, qui va indicar que aquests són fruit de moltes causes.
Les conclusions extretes de la prova pilot remarquen la singularitat de les escoles que hi han participat en relació amb el seu entorn, ja que n'hi ha de pobles molt petits -set formen part de zones d'escolarització rural-; o perquè es troben «en municipis amb una activitat econòmica molt concreta» com la turística, dominant en la majoria de poblacions gironines que han fet la prova. Pel que fa a Catalunya, les tipologies de centres es completen amb dos d'educació especial i dos més d'alta complexitat.
Amb els resultats a la mà, el representant d'Educació va afirmar que «la implicació dels ajuntaments és imprescindible per garantir la participació de tots els alumnes en les activitats extralectives», en referència a la concessió de beques i ajuts «per garantir l'equitat».
Gonzàlez-Cambray també va dir que s'ha posat de manifest que «no és imprescindible tenir jornada contínua per implementar mesures organitzatives i pedagògiques» que molts centres amb horari partit ja fan. En aquest punt, el director general va introduir la valoració de les escoles implicades, que han mostrat un «alt nivell de satisfacció». Però va aclarir que Educació ja treballa en l'obtenció de «dades censals de les famílies, per quantificar quantes són favorables a la jornada continuada i contrastar-ho perquè, de moment, ens movem amb percepcions».
Per últim, Gonzàlez-Cambray va assegurar que «parlar de jornada contínua sense fer-ho de menjadors i d'activitats extralectives no té sentit»; així com va aclarir que, a l'hora de prendre una decisió, el Departament «ha tingut molt en compte» el debat social que ara està obert al voltant de la reforma horària.
En base a aquests factors, el director general va informar que Educació ha decidit mantenir un any més el pla pilot de la jornada intesiva a Primària, però va matisar que la continuïtat vindrà condicionada per cinc requisits, que el Departament va informar als centres fa unes setmanes perquè ho puguin demanar per al curs vinent. Aquests són l'acord del 80% del Consell escolar i el mateix percentatge del cens de famílies de l'escola, que han de signar un document de conformitat; que l'escola i l'Ajuntament ofereixin activitats extraescolars almenys fins a les 5 de la tarda; un espai del migdia amb «horaris saludables, per tant -va afegir- tots han de garantir el servei de menjador, menys alguna excepció molt argumentada» -com passa en alguna ZER-; i un escrit de suport dels consistoris.
