07 de març de 2019
07.03.2019

Girona és la província catalana amb els boscos més vulnerables a la sequera

La Garrotxa és la comarca que més notaria els efectes d'un episodi d'escasses precipitacions· Els roures i els faigs es perfilen com els arbres més fràgils, mentre que les espècies coníferes serien les més resistents davant de la situació

07.03.2019 | 00:31
Girona és la província catalana amb els boscos més vulnerables a la sequera

Els boscos de la província de Girona són els més vulnerables a la sequera en tot l'àmbit català. Així ho han demostrat les dades del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), que en col·laboració amb la Diputació de Girona ha permès elaborar l'anomenat VulneMap: una nova eina que prediu quines zones forestals seran més o menys fràgils davant d'aquest hipotètic episodi. L'eina disposa d'una col·lecció de sis mapes en accés obert que desglossen les diferents opcions.

Un primer anàlisi fet, per exemple, permet determinar que en cas d'un escenari de sequera greu, la Garrotxa seria la comarca amb els boscos més vulnerables, concretament amb un 50% de la seva superfície forestal en situació de vulnerabilitat alta. De fet, tal com assenyalen els mapes, els boscos gironins serien especialment sensibles. També el Ripollès, l'Alt Empordà i el Pla de l'Estany es veurien perjudicats de manera notable, mentre que els efectes al Baix Empordà serien pràcticament imperceptibles en cap dels tres escenaris contemplats: sequera lleu, moderada i greu.

Una eina predictiva

El VulneMap s'ha fet a partir de models estadístics. D'aquesta manera es generen sis tipus d'escenaris en què es pot preveure què els passarà als boscos sota sis condicions de sequera diferents. El ventall d'escenaris contempla situacions més lleus o més greus de sequera acumulada a curt termini (durant 3 mesos) o a llarg termini (durant 24 mesos).

Els models s'han construït a partir de la informació que recull el projecte DeBosCat des del 2010 per seguir l'estat de salut dels boscos catalans. Concretament s'han utilitzat les dades del 2012 i 2016 perquè aquests dos anys van ser els més secs. Els models agafen aquests anys extrems com a referència per preveure què li passaria al bosc en el cas que succeeixin episodis de sequera similars. També incorpora l'efecte climàtic, de l'estructura del bosc, topografia i litologia, juntament amb les anomalies climàtiques que s'han produït durant aquells anys.

Per interpretar els resultats, cal tenir en compte que algunes de les espècies que es mostren menys vulnerables, com ara el pi negre, són les que van registrar menys afectació al DeBosCat. Això vol dir que han pogut aportar poques dades al model i, per tant, que els seus valors de vulnerabilitat són encara poc robustos. De fet, segons Mireia Banqué, tècnica del CREAF, «és important destacar que la fiabilitat de la predicció depèn de la quantitat i qualitat de les dades de partida que s'obtenen. Per tant, és essencial mantenir el seguiment durant els propers anys per fer més encara més robustes les prediccions».

Per Mireia Banqué, la gràcia del mapa és que «sigui una eina que ajudi a fer bones directrius de gestió, absolutament imprescindibles de cara a l'adaptació i millora dels boscos a l'hora d'afrontar el canvi climàtic».

Espècies sensibles

Les principals espècies que podem trobar al territori tenen uns valors de vulnerabilitat més aviat baixos, amb dues excepcions notables: els faigs i els roures. Pel que fa a les coníferes, el pi pinyer i el pinastre tenen valors de vulnerabilitat alta en petites proporcions de la seva superfície.

Davant d'un escenari de sequera greu, per exemple, destaca notablement que la superfície d'alzines amb vulnerabilitat alta augmenta de manera molt clara, superant de llarg la superfície amb baixa i mitja. Els roures també augmenten la superfície amb alta vulnerabilitat en aquest escenari, mentre que els faigs mantenen una proporció alta, molt similar als altres escenaris.

Pel que fa a les coníferes, el pi roig té prop d'un 50% de la seva superfície amb vulnerabilitat mitjana o alta. El pi blanc, el pi negre, la pinassa i el pi pinyer mantenen valors molt baixos. En aquest sentit, cal destacar que el pi pinyer no registra vulnerabilitat ni mitjana ni alta. Aquesta «millora» respon de manera molt probable al fet que fins ara no s'ha registrat una sequera tan severa i la capacitat predictiva del model per aquesta espècie no és prou consistent.

Un 10% de les emissions

Durant la presentació del mapa -que es va dur a terme a la Casa de Cultura de Girona ahir al matí- l'investigador Jordi Vayreda va aprofitar per posar en relleu algunes dades rellevants relacionades amb l'absorció del CO2 i de l'estat dels boscos catalans en l'actualitat, els quals han augmentat la seva superfície en un 11% entre el 1993 i el 2009 tot i els incendis i les pertorbacions.

En aquest sentit, les superfícies forestals han mantingut la seva capacitat d'embornal (absorció del CO2) en 4,65 milions de tones per any, el 10% de les emissions catalanes. Aquesta xifra es troba per sota de la mitjana mundial, però segons Vayreda, continua essent insuficient, ja que això significa que caldria «multiplicar per deu els boscos» per compensar les emissions.

L'investigador també va apuntar que és molt probable que cap a finals del segle XXI el canvi climàtic redueixi la capacitat d'embornal de les zones forestals i, fins i tot, algunes es puguin convertir en emissors nets de CO2. Això significa que es reduirà la idoneïtat climàtica de la majoria d'espècies de clima temperat.

Per Jordi Vayreda, la clau del manteniment de la capacitat d'embornal es troba «en la gestió forestal» la qual veu com una gran aliada i considera que podria augmentar la diversitat estructural i mantenir els arbres de mida gran.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook