Vaga i reivindicació. I com en totes les jornades d'aquests tipus que s'organitzen els darrers temps, l'aturada a les empreses és més aviat fluixa, a les universitats més aviat tot el contrari, i les manifestacions al carrer acaben essent multitudinàries. És el que va passar ahir a Girona, tot i que sempre quedarà el dubte de què hauria passat si s'hagués fet una gran manifestació organitzada per totes les plataformes unides.

Girona va viure un dia de manifestacions i concentracions diverses des del matí i fins ben entrat el vespre, a banda de les desenes d'actes paral·lels a pràcticament tots els municipis de la província. L'esperit reivindicatiu iniciat l'any passat es va aconseguir mantenir ahir, malgrat que com la primera vegada mai n'hi ha cap altra.

La jornada es va iniciar al matí amb la manifestació des del carrer Barcelona fins a la plaça del Vi de Girona. En aquesta ocasió, els protagonistes van ser els sindicats que van aconseguir aplegar milers de persones, mentre un piquet «informatiu» recorria els carrers del centre de la ciutat perquè els comerços i negocis que estaven oberts tanquessin les portes.

Pràcticament a la mateixa hora, era també el moment dels estudiants, que es van concentrar a la plaça U d'octubre i es van desplaçar fins a la plaça de Sant Domènec, a la Universitat de Girona.

A les sis de la tarda començava la tercera manifestació de la jornada convocada per la Coordinadora de Feminismes Anticapitalista. La resposta per part de la ciutadania va ser massiva, amb una participació bàsicament femenina. Els manifestants van assistir a la cita amb tot tipus de cartells en què es podien llegir missatges reivindicatius i amb un clar predomini del color lila a les seves vestimentes. A crits de «vaga feminista» la marxa va arrancar des de la plaça Independència i va anar enfilant carrers fins a desembocar a la plaça del Lleó, passant per la seu de la Generalitat, on va tenir lloc una breu performance. En aquesta es va denunciar la posició de les dones en «un sistema patriarcal» i es va demanar la igualtat de condicions pels dos gèneres. Paral·lelament, i només amb una hora de diferència, la plaça U d'Octubre va acollir diverses propostes culturals que van ser el marc de tancament d'un dia molt intens a favor dels drets i les llibertats de les dones.

Primerament, els Marrecs de Salt van muntar un castell amb una enxaneta reivindicativa que subjectava la frase «cap dona en l'oblit». A continuació, un grup de dones van pujar dalt d'una plataforma per mostrar diversos missatges denunciant les injustícies que pateix el col·lectiu. Amb els cartells a l'esquena, Roser Massanas va pronunciar un manifest que va donar cos a la causa. Després de la seva intervenció, van arribar els versos del poema «Soc una dona» de la guanyadora del concurs poètic de Salt, Mercè Vila, i diverses intervencions musicals creant un dolç contrast entre les havaneres i el rap.