Ser dona no és fàcil, tampoc en l'àmbit universitari. Tot i que hi ha més graduades que graduats, tot i que són elles les que treuen generalment més bones notes... existeix una barrera amagada que deixa entreveure una sèrie de dificultats a l'hora d'accedir a nivells superiors. S'anomena «sostre de vidre» i juntament amb el «terra enganxifós» -la barrera invisible que conformen les tasques i càrregues que culturalment s'associen al gènere femení - no facilita que les dones puguin agafar-ne les rendes.
Així ho van explicar el passat dilluns quatre professionals del món acadèmic en una taula rodona organitzada pel Diari de Girona i la Universitat de Girona que es va dur a terme al restaurant Le Bistrot. Moderades per la periodista Laura Cugat, les ponents van posar sobre la taula les problemàtiques amb què es troben, les desigualtats que veuen i possibles propostes de millora de cara a un futur no tan llunyà.
Gemma Ubasart
«Els homes han de ser conscients que han estat vivint amb uns privilegis i que només podrem millorar si aquests s'eliminen»
Un dels reptes en què totes van coincidir és el de buscar la igualtat entre homes i dones, una balança que en l'actualitat és encara d'allò més desigual, avalada per les mateixes xifres de la universitat. Així doncs, si ens fixem en el nombre de professores, trobem que les dones ocupen un 40% dels càrrecs, però quan pugem encara més amunt, només un 20% són catedràtiques. D'aquesta manera ho va apuntar la vicedegana de la Facultat de Turisme, Carme Echazarreta, que va recordar que «dels cinc rectors que ha tingut la Universitat de Girona, només hi havia una dona: Anna Maria Geli». Unes dades que «són pròpies d'una cultura patriarcal» la qual s'ha implementat de manera clara en l'ADN de la societat, «volem ser tingudes en compte i volem que ens recordin en un futur». Aquesta opinió va ser compartida per la vicedegana de la Facultat de Dret, Gemma Ubasart, que va assegurar que en infinitat d'ocasions les dones han de fer veritables «sobreesforços» per fer-se valdre, una situació que se suma a l'obligació de realitzar certes tasques adjudicades al gènere femení. Ubasart va remarcar que hauria de ser la institució l'encarregada de «trencar amb aquestes dinàmiques».
Conxi Fuentes
«Encara hi ha molt de treball per fer: s'ha d'anar cap a noves masculinitats i corregir les desigualtat a través del feminisme»
I en aquest punt és on es troba la Universitat de Girona segons Anna Maria Pla, delegada del rector per a la Igualtat de Gènere, que busca diferents maneres d'impulsar mesures que permetin acostar-se més i més cap a una completa igualtat. De moment ja s'han impartit cursos, seminaris i tallers de formació en els temes de gènere. També s'està el·laborant en una guia de llenguatge igualitari no sexista, la creació d'un protocol d'assetjament sexual en línia amb altres universitats i es treballa per millorar les condicions de les professores que opten pel camí de la maternitat. Tot i això, per Anna Maria Pla no és suficient, ja que «hi ha un punt d'esforç i voluntat, però també es necessita un marc jurídic que t'acompanyi i un marc normatiu que s'apliqui». La delegada va recordar que hi ha altres centres europeus on s'està avançant molt més ràpidament i és per això que «ens hem de posar les piles» va dir, afegint que, segons la seva opinió, «s'està vivint un moment de canvis molt important».
Anna Maria Pla
«Hi ha un punt d'esforç i voluntat, però es necessita d'un marc jurídic que t'acompanyi i un marc normatiu que s'apliqui»
Segons Conxi Fuentes, professora d'Infermeria, les dones «sacrifiquen moltes coses, i a sobre, de manera molt humil». És per això que «encara hi ha molt de treball per fer i s'ha d'anar a poc a poc cap a noves masculinitats». Per la professora, «mentre existeixi la masculinitat hegemònica existirà aquesta desigualtat, que és precisament la que es vol corregir amb l'ajuda del feminisme». En aquest canvi, és precisament on els homes tenen un paper d'allò més rellevant, ja que tal com va opinar Ubasart, «són conscients que han estat vivint amb uns privilegis i que només podrem millorar si aquests s'eliminen». A partir d'aquí s'han de fer polítiques que ho permetin.
Carme Echazarreta
«Ens ho hem de creure i utilitzar totes les eines competitives que estiguin a les nostres mans, les dones podem liderar tant o més bé que els homes»
Aquesta «discriminació positiva» passa per impulsar, per exemple, lleis que ajudin a feminitzar tots els àmbits i trencar amb les mesures patriarcals. Un altre «nivell de responsabilitat» és el de crear referents femenins. Per Carme Echazarreta tot és qüestió de voluntat, «ens ho hem de creure i utilitzar totes les eines competitives que estiguin a les nostres mans, les dones podem liderar tant o més bé que els homes» va assegurar al debat.
Pel que fa a la vaga feminista que tindrà lloc avui de manera generalitzada a tot Catalunya, l'opinió és compartida per les quatre professionals: s'ha de fer sentir la veu de les dones i el 8 de març ha de servir d'altaveu. Segons la visió de les ponents, durant els darrers anys han vist com l'alumnat de la universitat mostrava més «sensibilitat» respecte aquest tema, per exemple, pel que fa al llenguatge. També van apuntar que des de la institució es respecta «el dret de vaga» i es mira de no perjudicar els diferents col·lectius que hi volen participar. De cara a un futur -cada vegada més pròxim- es respira un cert optimisme entre les quatre perquè s'ha demostrat en més d'una ocasió que «l'hegemonia cultural va cap a un altre costat». D'aquesta manera tot i que cal molta pedagogia, tot i que encara fa falta certa formació... s'ha travessat una línia clau, a partir de la qual serà pràcticament impossible tornar enrere. «El feminisme ha arribat per quedar-se i el 8 de març de l'any passat ho va determinar». Una situació que es podria repetir també enguany de manera generalitzada i massiva.
