Vuit-centes pessetes diàries de salari mínim, un augment del 16% del sou, trenta dies de vacances i una jornada laboral de 42 hores setmanals. Aquestes eren algunes de les reivindicacions que van conduir els treballadors de la indústria tèxtil -en la seva gran majoria, dones- a una vaga de caràcter estatal entre els dies 20 i 22 de febrer i del 6 al 8 de març de 1979. Unes jornades reivindicatives que van aturar bona part de la producció tèxtil tant a les comarques gironines com al conjunt de l'Estat i que van finalitzar avui fa just quaranta anys.

L'objectiu de la vaga era negociar el nou conveni estatal del sector, en el qual els sindicats volien introduir totes aquestes millores. La comissió negociadora del conveni amb la patronal estava formada per representants de la UGT, Comissions Obreres, USO i CSUT, que són els sindicats que van cridar a la vaga. Els treballadors del sector tèxtil representaven 400.000 persones al conjunt de l'Estat, i més de 13.000 a les comarques gironines.

A la demarcació, la vaga es va desenvolupar sense incidents destacats i va obtenir un seguiment in crescendo al llarg dels dies 6, 7 i 8 de març. Els dos primers dies, els sindicats van calcular que un 80% dels operaris no havien anat a treballar, mentre que la xifra va augmentar fins al 90% al final del tercer dia. Segons recullen els diaris de l'època, les assemblees, les manifestacions i les concentracions davant de les fàbriques més importants, com la Gassol i la Coma Cros, es van anar succeint al llarg dels tres dies.

Ampli seguiment

En alguns casos, la Policia es va situar just davant de les entrades per evitar incidents i garantir que els treballadors que ho vulguessin poguessin entrar a treballar. Tot i això, la majoria de treballadors van optar per afegir-se a la vaga, i el resultat va ser que, per exemple, a la Gassol només va haver-hi un 15% d'empleats que van acudir al seu lloc de treball. En algunes comarques com, per exemple, la Garrotxa o el Ripollès, el seguiment de la vaga es va acostar al 100%, també segons els sindicats convocants. En canvi, en altres fàbriques com ara la Grober de Bescanó, el seguiment de la vaga va ser molt més minoritari.

Al conjunt de l'Estat, la vaga va tenir un seguiment del 85%, segons els sindicats. Catalunya, on es trobaven la major part d'empreses del sector, i el País Valencià van ser dues de les zones on el seguiment va ser més ampli. En aquest cas, el seguiment de la vaga va augmentar de forma progressiva al llarg dels tres dies, i el dia 8 de març s'hi van sumar noves empreses de València i Biscaia que no s'havien aturat durant els dos primers dies.

Malgrat que les negociacions amb la patronal encara van haver de seguir molt temps més, ja que els empresaris no estaven massa predisposats a negociar, els sindicats es van mostrar molt satisfets amb el seguiment que va tenir aquella vaga, tant a l'Estat espanyol en general com a les comarques gironines en particular.

Segons van indicar, aquesta vaga de principis de març va tenir molt més èxit que la de finals de febrer, i això tenint en compte que, segons van denunciar els representants sindicals, havien amenaçat els seus treballadors amb serioses represàlies si decidien afegir-s'hi. Tot i això, els sindicats convocants van manifestar que la resposta dels treballadors havia superat fins i tot les expectatives, i que havien servit perquè hi hagués una major conscienciació entre els treballadors del sector.

Després de tres dies de vaga, en la qual van acabar participant unes 11.000 persones a les comarques gironines, els sindicats i les assemblees de treballadors van donar per finalitzades les mobilitzacions.