El Banc de Sang i Teixits va aconseguir l'any passat 2.170 donacions de plasma sanguini a les comarques gironines, un 4,88% més que el 2017. I, si ens fixem en les del 2016, en aquests dos anys les donacions del líquid de la sang s'han més que duplicat, ja que llavors se'n van obtenir 901.
«L'objectiu és anar incrementant la donació de plasma, perquè Catalunya sigui cada vegada més autosuficient en alguns hemoderivats, medicaments que s'elaboren a partir d'aquest component sanguini», explica la directora del Banc de Sang i Teixits de Girona, la doctora Anna Millan. A més, la transfusió de plasma també es fa servir per aturar les hemorràgies després d'accidents greus o en casos de grans cremades.
«A Girona sempre hem tingut un pool de donants de plasma molt fidels, i ara el que intentem és que vinguin més sovint que abans, ja que la recuperació en aquest tipus de donació és més ràpida que la de sang i es pot fer de manera més freqüent, i també quan trobem un donant de sang adequat, intentem que provi també la donació de plasma», apunta.
La donació de plasma sanguini, també coneguda com a plasmafèresi, es va concentrar sobretot a la seu fixa del Banc de Sang a l'hospital Josep Trueta de Girona.
A les instal·lacions al centre de referència de les comarques gironines es van comptabilitzar un 33,5% més de donacions que el 2017, passant d'1.093 aportacions a 1.459 en un any. En relació a les 335 del 2016, les xifres a l'hospital gironí s'han gairebé multiplicat per cinc.
Pel que fa a les col·lectes de les unitats mòbils a les comarques gironines, l'any passat s'hi van assolir les 711 unitats de plasma, un 27% menys que el 2018, quan van ser 976.
«Hem potenciat la donació de plasma al Trueta, perquè és una donació més llarga que la de sang i pot ser més còmode per al donant que no fer-la a la unitat mòbil i per nosaltres, perquè així no cal moure les màquines ni dedicar-hi un professional en exclusiva», explica Millan.
«Tradicionalment a Girona hem estat pioners a fer donació de plasma fora de l'hospital, i en aquest darrer any hem anat modulant la donació externa perquè els donants vinguin al Trueta, però per assolir els objectius que s'ha marcat el Departament de Salut pels propers anys, cada vegada serà més freqüent que la gent doni plasma a les campanyes mòbils», assenyala la responsable del banc, i apunta, però, que encara cal molta pedagogia per donar a conèixer la donació de plasma entre la ciutadania.
Durant el 2018 el Banc de Sang ha registrat el rècord de donacions de plasma a Catalunya. S'han fet quasi 20.000 plasmafèresis en un sol any; en els darrers dos anys, des del 2017, Catalunya ha doblat aquestes donacions.
Tot i això, a Catalunya, com a gairebé tots els països del món, no som autosuficients en hemoderivats, els medicaments que es fan a partir de les proteïnes que conté el plasma, com l'albúmina, les immunoglobulines o els factors de coagulació, vitals per al tractament d'algunes malalties com l'hemofília. Per això, els hospitals catalans encara han d'importar aquests fàrmacs de països com els Estats Units, on s'elaboren el 80% dels hemoderivats que s'usen al món.
Reduir la importació
Per evitar aquesta dependència de fora, el Banc de Sang s'ha plantejat l'objectiu d'arribar, l'any 2020, a les 50.000 plasmafèresis que calen perquè Catalunya sigui autosuficient.
Per tal de facilitar les donacions, hi ha un web on poder reservar hora en línia. Cal tenir en compte que les donacions de plasma duren més que una donació de sang, uns 45-60 minuts, i és recomanable fer la reserva prèvia. Actualment ja són un 15% els donants que usen aquesta via per a reservar hora, segons les dades del Banc de Sang.
