11 de març de 2019
11.03.2019

Més de 1.500 animals recuperats a les comarques gironines

El Centre de Fauna dels Aiguamolls de l'Empordà és l'únic centre de recuperació de fauna del Departament de Territori i Sostenibilitat a la província de Girona, i que realitza múltiples tasques

10.03.2019 | 23:27
Més de 1.500 animals recuperats a les comarques gironines

El Centre de Fauna dels Aiguamolls de l'Empordà, ubicat a Castelló d'Empúries, que és l'únic centre de recuperació d'animals salvatges present a la demarcació de Girona per part del Departament de Territori i Sostenibilitat, va in crescendo pel que fa al seu objectiu principal: la rehabilitació dels animals ferits que arriben a les instal·lacions de la mà dels Agents Rurals o particulars, i el seu posterior alliberament a la natura. Segons la veterinària del centre, Maria Pifarré, «durant el 2018 ens van arribar més de 1.500 animals» que venen d'arreu de les comarques gironines, però sobretot de les comarques de l'Empordà, el Gironès, la Garrotxa i el Pla de l'Estany. Pifarré posa l'accent en què «la importància d'aquesta feina és que la majoria d'animals no venen per causes naturals, sinó que venen per causes humanes», directes o indirectes. De totes les causes, la més greu correspon als trets que reben alguns animals per raons desconegudes. El coordinador del centre, Berto Minobis, destaca que es tracta d'una petita part del col·lectiu de caçadors que són irresponsables.

El volum d'animals que acudeixen al Centre de Fauna dels Aiguamolls va creixent a mesura que passen els anys, arribant a sobrepassar la línia dels 1.500 durant l'any 2018. L'augment d'atencions ha estat progressiu, tenint en compte que el 2016 hi van ingressar 1.061 animals, mentre que el 2017 el total va augmentar als 1.363 exemplars procedents d'arreu de la província.

L'objectiu fonamental del centre és la recuperació d'animals salvatges ferits o malalts i el seu posterior retorn al medi natural. A banda d'aquesta tasca centralitzadora, el coordinador del centre, Berto Minobis, apunta que han aconseguit evolucionar molt més. Un dels impulsos que reflecteixen aquest creixement està relacionat amb l'educació ambiental destinada a tota la societat. En aquest sentit, Minobis destaca que «intentem que en tots els alliberaments que fem, sobretot d'ocells grossos com aligots i xoriguers, hi participi gent amb la voluntat que la nostra feina sigui coneguda, fonamentalment per part de la mainada». A banda d'aquestes tasques de conscienciació, una altra de les branques que ha estat clau en el progrés és la investigació. Per exemple, «des del centre es fan informes dels animals que han patit electrocucions o trets. També s'extreuen mostres per fer recerca en malalties com la febre del Nil, la grip aviària o la ràbia», explica Minobis. En relació amb aquesta activitat, l'expert ressalta que, en cas que l'animal es mori, intenten esbrinar quines han estat les causes, «la primera de les quals són els traumatismes contra qualsevol objecte».

La veterinària Maria Pifarré comenta alguns dels motius més recurrents d'ingrés al centre. Coincidint amb Minobis, Pifarré esmenta els casos d'animals que arriben per haver patit traumatismes després d'haver topat amb vehicles o finestres, entre altres elements. En relació amb aquesta causa, la veterinària explica que «l'època en què arriben més animals, sobretot aus i algun mamífer, és el període de cria, entre primavera i estiu». En aquest moment, «hi ha molts pollets que cauen del niu abans de volar o bé que decideixen baixar i els pares els alimenten des de terra. Hi ha molta gent que es troba el poll i, per protegir-lo, l'acaba portant al centre. Hi ha ocells que arriben amb traumatismes per haver caigut del niu o bé deshidratats», apunta Pifarré. Minobis esmenta una recomanació: «Creiem que els ocells que han estat trobats en nuclis urbans, com ara una oreneta caiguda al mig de Girona, s'haurien de portar al centre per afavorir el seu benestar, ja que l'alimentació no és fàcil i és important cuidar el delicat plomatge, tenint en compte que tots els insectívors estan protegits i no es poden tenir a casa. Es poden portar els animals al centre o avisar els Agents Rurals».

D'altra banda, també hi arriben animals electrocutats per línies elèctriques, aproximadament entre 30 i 50 a l'any, motiu pel qual s'estan fent actuacions per protegir-los. La darrera de les principals causes i la més greu són els trets que reben els animals sense causa aparent. El coordinador apunta que «el nombre d'ingressos per trets no és gaire elevat, com a molt rebem de 18 a 24 casos anuals a l'any. Parlem sobretot de rapinyaires, principalment diürns, com ara aligots, xoriguers o esparvers, que estan protegits». Minobis confessa que no creu que els autors «confonguin aquestes espècies protegides amb les cinegètiques». El cap del Cos d'Agents Rurals de Girona, Ignasi Dalmases, comenta que «matar espècies protegides i no cinegètiques és un fet delictiu recollit pel codi penal».

Minobis enumera algunes de les espècies més freqüents al centre. El gruix més gran recau en aus, com ara pollets de falciot que crien en nuclis urbans. Quant a rapinyaires, reben aligots, xoriguers o esparvers. De mamífers, arriben sobretot rat-penats i eriçons de terra, i també alguna guilla o feixó, en menys nombre.

Darrers alliberaments

Pifarré comenta que fa unes setmanes van alliberar una calàbria, una au marina que provenia de Palamós i que presentava un traumatisme cranial. Minobis afegeix que creu que és l'únic exemplar de l'espècie ingressat en un centre de fauna de Catalunya que s'ha pogut alliberar. La veterinària informa que el mateix dia també es va deixar anar un esparver femella a Sant Pere Pescador, que va ingressar per haver topat amb el vidre d'una llar. Pifarré informa que darrerament s'ha alliberat un aligot que tenia traumatismes, i s'espera deixar anar aviat una àliga calçada ferida per trets.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit