12 de març de 2019
12.03.2019
Diari de Girona

La divisió interna del PDeCAT també es respira a les comarques gironines

Alguns dirigents tanquen files amb Puigdemont, mentre que d'altres opinen que el partit ha escrit «la seva sentència de mort» · Xuclà proposa més mecanismes democràtics i menys excepcionalitat per triar candidats

11.03.2019 | 23:56
La divisió interna del PDeCAT també es respira a les comarques gironines

La divisió interna que viu el PDeCAT al conjunt de Catalunya es respira també a les comarques gironines. Alguns dels seus membres defensen la proposta sorgida del congrés de diumenge, en considerar que Jordi Xuclà i Carles Campuzano ja portaven molts anys al Congrés i que el PDeCAT no s'esborrarà de la candidatura, ja que el número 2, Sergi Miquel, és membre del partit, i a la llista encara s'hi poden encabir altres càrrecs escollits per les diferents comarques. En canvi, altres membres del PDeCAT es mostren més pessimistes i consideren que es tracta d'una «sentència de mort» per al partit. Mentrestant, Jordi Xuclà considera que des de fa temps «s'estan fent llistes invocant l'excepcionalitat del moment», de manera que demana que s'utilitzin més mecanismes democràtics. Reivindica la tasca feta per Convergència i dubta de les possibilitats reals que hi ha d'exercir un bloqueig a Madrid: «L'estat espanyol ens ha demostrat durant tots aquets anys que té molts mecanismes per autodesbloquejar-se: sense anar més lluny, el PSOE es va abstenir perquè el PP governés», recorda. Per això, creu que «a Madrid s'hi ha d'anar a defensar la negociació d'una solució política al conflicte que existeix entre una bona part de la societat catalana i les institucions de l'Estat».

Divisió d'opinions, doncs, entre destacats membres del PDeCAT a les comarques gironines consultats per Diari de Girona. Alguns d'ells tanquen files amb Puigdemont -l'exdiputat i exalcalde encara té molta influència entre els quadres del partit a la demarcació- i defensen les decisions preses diumenge passat, que col·loquen persones pròximes a Puigdemont als principals llocs de sortida al Congrés i al Senat (inclòs el seu advocat, Jaume Alonso-Cuevillas, com a cap de lista per Girona) i deixen el PDeCAT en un segon terme, a banda de defenestrar l'ala més moderada del partit, personificada en diputats com Xuclà o Campuzano. Els defensors d'aquesta decisió al·leguen que, després dels 18 anys de Xuclà i els 22 de Campuzano en política, s'havia acabat el seu cicle i era necessària una renovació, ja que els estatuts del partit diuen que no s'hi poden estar més de dues legislatures. També recorden que el resultat del consell nacional va ser àmpliament favorable a la proposta de Puigdemont, amb més d'un 70% de vots a favor.

També defensen que el PDeCAT no quedarà diluït en la llista, ja que el número 2 serà Sergi Miquel, que és membre del partit i que a la pràctica serà (si surt escollit) qui defensarà més els interessos del territori. Tot i això, també apunten que Alonso Cuevillas, malgrat no residir a la demarcació, té segona residència a la Costa Brava i hi està empadronat. A més, apunten que a la resta de la llista s'hi han d'encaixar encara els noms escollits per les assemblees comarcals del partit, malgrat que noms com Carme Renedo o l'advocada Marta Alsina continuen sonant amb força. Per tant, consideren que el PDeCAT gironí «continuarà tenint pes» en la candidatura.

En canvi, un altre sector del PDeCAT considera que el partit s'ha disparat un tret al peu i que ha escrit la seva «sentència de mort». Aquest sector opina que s'està «destruint» el partit, i lamenta que Puigdemont hagi optat per situar Alonso Cuevillas com a cap de llista per Girona, ja que, segons el seu punt de vista, a la demarcació hi havia gent molt vàlida per ser candidata.

Mentrestant, Xuclà reivindica la feina feta per CDC i PDeCAT a Madrid i demana que es prioritzin les «formes democràtiques» per escollir els candidats dels partits polítics, ja que, indica, en els darrers anys s'han guiat molt per «l'excepcionalitat del moment». També defensa que els programes polítics han de ser «plurals» i que no s'han de basar en un únic punt (com en aquest cas, l'estat propi) i creu que cal dialogar amb el govern de l'Estat per aconseguir una sortida al conflicte polític que viu Catalunya. També opina que s'ha de «preservar i donar vitalitat» a la manera d'entendre la política «des del pacte, l'acord i la defensa ferma dels ideals».

Més enllà d'això, fa un balanç positiu dels 18 anys que ha estat al Congrés i al Senat i destaca sobretot les negociacions per tombar el govern de Mariano Rajoy o tots els pressupostos que han negociat per tal d'aconseguir més beneficis per Catalunya. Pel que fa als seus successors, destaca especialment la tasca de Sergi Miquel i, sense criticar Alonso Cuevillas, recorda que ell va anar a viure a Girona quan va saber que seria candidat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook