L'Ajuntament de Ripoll va demanar ajuda primer al Departament d'Agricultura i després al de Territori i Sostenibilitat per poder afrontar les molèsties de la vespa asiàtica. Segons ha explicat la regidora de Barris i Medi Ambient, Fina Guix, el Departament d'Agricultura els va traslladar al de Territori i Sostenibilitat, i aquest els va respondre que, de moment, els ajuntaments han d'afrontar la resposta a les molèsties provocades per la vespa asiàtica.

L'Ajuntament de Ripoll afronta els problemes però, segons ha explicat Guix, no pot intervenir quan els nius estan establerts en finques privades. Les vespes dels nius en finques privades volen d'un cantó a l'altre i si troben una parra de raïms o algun altre tipus de fruita se la mengen en poca estona i, el que és més important, mosseguen i piquen els veïns.

«Al setembre i l'octubre teníem detectats 11 nius», ha recordat la regidora. Ha explicat que almenys tres dels establerts en llocs públics van ser trets per l'Ajuntament. No obstant això, alguns dels nius aposentats en llocs privats no van ser trets. «Estaven en llocs molt alts i els propietaris es van mostrar reticents a treure els nius perquè els costava molts diners fer treure el niu», va apuntar.

Quan té lloc una situació d'aquest tipus, segons va explicar la regidora, el privat afectat ha de llogar un camió dotat de grua amb balcó i fer venir apicultors a treure el niu. Fonts dels apicultors han confirmat que treure un niu de vespes d'un lloc alt amb un camió grua i dos tècnics té un cost aproximat de 1.000 euros.

La regidora ha apuntat que l'Ajuntament estudia solucions per aconseguir que els privats es facin càrrec de treure els nius. Ha assenyalat que podrien ser acords o normes que obliguessin a treure els nius. «Està molt verd», ha precisat.

En cas que els nius no siguin trets, les vespes fan el seu cicle i, quan arriba l'hivern, el niu queda abandonat. A part del fet que mentre el niu té vida les vespes piquen alguna persona, el problema és que totes les reines sobreviuen i fan més nius.

La regidora ha explicat que les reines que han aconseguit passar l'hivern ara comencen a fer nius primaris. Es tracta de nius d'uns 11 centímetres de diàmetre. Aquests nius es posen sota les teulades o en racons d'habitatges deshabitats. A l'abril i el maig, les reines abandonaran els nius primaris amb unes quantes obreres i s'establiran en un lloc que els agradi més.

De cada niu primari poden sortir fins a 50 nius secundaris. En el cas que tots els nius secundaris aconseguissin culminar el cicle, haurien creat una població d'unes 100.000 vespes. Entre el maig i juny, quan algú detecti un niu secundari, entre primera hora del matí i última del vespre, ha de buscar un bon especialista perquè l'agafi i el cremi.

L'Ajuntament de Vilablareix (Gironès) ha demanat el suport dels veïns per a la localització de nius primaris en golfes, cornises, garatges i porxos.

També s'acosta el temps de posar trampes. La regidora de Medi Ambient ha desaconsellat les solucions casolanes perquè no discriminen, ja que tant hi entren les vespes asiàtiques com les abelles de mel. Ha considerat que és millor demanar solucions als tècnics del municipi, sigui en forma de trampes amb garantia oficial o amb d'altres sistemes que no suposin riscos per a les abelles de mel i altres insectes autòctons.