Les esglésies evangèliques i els oratoris musulmans segueixen augmentant a les comarques gironines. Segons la darrera actualització del Mapa Religiós de Catalunya, que edita la Generalitat, en els darrers cinc anys, les esglésies evangèliques, que són la segona comunitat religiosa més nombrosa (després de la catòlica) tant a les comarques gironines com al conjunt de Catalunya, han crescut un 10%, tot passant de les 80 que hi havia registrades a la demarcació l'any 2013 a les 88 que hi ha actualment. El Gironès, amb 34, i l'Alt Empordà, amb 21, són les dues comarques que més en registren. Pel que fa els oratoris islàmics, que ocupen la tercera posició, han incrementat un 13,75%, tot passant de 51 a 58 durant aquest mateix període. En aquest cas, la major quantitat d'oratoris es troben a les comarques de l'Alt Empordà i la Selva, que en tenen 14 cadascuna. Tot i això, ambdues religions es troben encara molt lluny dels centres de culte catòlics, que segons les darreres dades disponibles, que daten de 2013, són 1.175 a la demarcació.

El quart lloc entre les religions amb més centres de cultes a la demarcació l'ocupen les esglésies ortodoxes, que actualment són setze. La tradició ortodoxa o oriental, d'arrel cristiana igual que la catòlica i l'evangèlica, està especialment arrelada entre les persones procedents de països de l'Est que s'organitzen en patriarcats autònoms però que es reconeixen entre ells amb la mateixa fe.

Tot seguit hi ha el budisme, amb 14 centres, i els Testimonis de Jehovà, amb 13. El budisme es fonamenta en els ensenyaments que va transmetre Siddharta Gautama, Buda, entre els segles VI i V aC, que es basen, entre altres, en no matar, no robar i no mentir. Mentrestant, els Testimonis de Jehovà són una entitat religiosa creda pel nordamericà Charles Russell l'any 1886. Algunes de les seves interpretacions de la Bíblia han resultat polèmiques, com ara la consideració que les tranfusions de sang vulneren la voluntat de Déu.

Més enrere ja es troba el sikhisme, amb cinc temples a la demarcació. La religió sikh va néixer al segle XV a la regió índia del Panjab i dues de les seves creences més conegudes són la llei del karma (creença segons la qual el destí dels humans està determinat per les accions de cadascú en el passat) i la reencarnació.

A continuació es troba l'Església Adventista del Setè dia, amb tres centres situats al Gironès (2) i l'Alt Empordà (1). Els adventistes són una organització cristiana creada el 1863 als EUA que té el seu origen en el moviment religiós iniciat per Wiliam Miller, i és molt similar a les esglésies sorgides de la reforma protestant. Hi ha, però, algunes diferències importants, com ara el fet que els adventistes creuen en una segona vinguda de Crist a la Terra.

Pel que fa a l'hinduisme, té dos temples a la demarcació, ambdós a la comarca de l'Alt Empordà. L'origen de l'hinduisme se situa a l'any 1500 abans de Crist i entre els seus seguidors a Catalunya hi ha tant un nombre important d'immigrants indis i també un col·lectiu gens menyspreable de catalans d'origen.

En darrer lloc hi ha l'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies i la Fe Baha`í, amb només un temple cadascun. L'Església de Jescrist dels Sants dels Darrers Dies va néixer als EUA l'any 1830 de la mà de Josep Smith i els seus membres són popularment coneguts com «mormons». La seva doctrina es fonamenta en la Bíblia i en el Llibre del Mormó, considerat com un altre testament de Crist. La fe bahà'í, per la seva banda, és la religió dels seguidors de Bahàu'llah, que al segle XIX es va proclamar missatger de Déu a la Terra. Segons aquesta fe, Déu és un, encara que la humanitat l'hagi anomenat de diferents maneres.

Finalment, cal assenyalar que ni el taoisme ni el judaisme tenen cap centre de culte a les comarques gironines, malgrat que sí que tenen presència a altres indrets de Catalunya.