18 de març de 2019
18.03.2019
Diari de Girona

La fugida de MENAs dels centres d'acollida dispara l'índex de desaparicions

El Centre Nacional de Desapareguts, impulsat pel diputat socialista gironí al Parlament Rafel Bruguera, posa el focus en aquest col·lectiu

17.03.2019 | 23:39
El diputat Rafel Bruguera.

Els menors estrangers no acompanyats (MENA) que s'escapen dels centres d'acollida han disparat els índexs de persones desaparegudes a Espanya. Aquest col·lectiu s'ha convertit en el més destacat en l'últim informe elaborat pel Centre Nacional de Desapareguts, organisme constituït per l'impuls del diputat al Parlament per Girona Rafel Bruguera (PSC) i que elabora un estudi anual sobre aquest tema amb dades de les Forces de Seguretat i les Comunitats Autònomes.

Rafel Bruguera va treballar per a la constitució d'aquest organisme des de la Comissió Especial per estudiar la problemàtica de les persones desaparegudes del Senat, de la qual va ser vocal (va ser senador entre 2004 i 2015). La implicació de Bruguera va començar fa catorze anys, quan es va acostar al problema per la desaparició de la mare d'un amic, la qual encara no s'ha localitzat. Bruguera, que defensa una causa que descriu en molts casos com a «invisible», descriu xifres gairebé inversemblants, com que cada any es denuncien a Espanya entre 20.000 i 30.000 casos i que, a 31 de desembre de 2018, encara es buscaven 12.330 persones, segons l'últim informe del CNDES.

La situació dels MENAs ha posat el focus en aquesta situació, ja que, de les 9.737 denúncies actives sobre menors si es comptabilitza l'edat en la data de desaparició, almenys 5.084 corresponen a escapolits de centres d'acolliment. A més, el 85% d'aquestes denúncies es van interposar entre 2017 i, especialment, 2018. El 95,75% dels casos que romanen actius i tenen a veure amb menors es refereixen a ciutadans estrangers. La majoria d'ells procedeixen del Marroc i el grup d'edat de més pes és el que oscil·la entre els 13 i els 17 anys, encara que les dades demostren també que molts d'ells tornen en un breu termini de temps als centres d'acolliment i que el seu retorn no sempre es notifica, la qual cosa complica la labor del CNDES.

Davant la magnitud de les dades, Bruguera es planteja preguntes com si la desaparició de MENAs fugits dels centres ha de considerar-se d'alt risc pel fet de ser menors, com es fa en l'actualitat.

La posada en marxa fa un any del CNDES com a òrgan de gestió centralitzada per lluitar contra les desaparicions ha derivat en l'organització de jornades sobre causes, com les sectes, o sobre desapareguts en el periple migratori. Altres conquestes han estat la declaració del 9 de març per part del Congrés com a Dia de les Persones Desaparegudes sense Causa Aparent o la creació de la Comissió Especial per a l'estudi de la problemàtica de les persones desaparegudes del Senat. La Generalitat també es va sumar a posar en marxa el 2014 l'Oficina d'Atenció a Familiars de Persones Desaparegudes, encara que Bruguera vol més i recorda que tot aquest assumpte va més enllà dels MENAs.

El veterà dirigent socialista creu que cal convertir l'assumpte en «un tema d'Estat com el terrorisme, la violència masclista o els accidents de trànsit» i afegeix que els polítics, entre els quals s'inclou, ja tenen «altres temes per barallar-se, en aquest cal estar units». Bruguera cita altres col·lectius de risc com els qui pateixen malalties neurodegeneratives o els ancians i apel·la a mesures de prevenció del segle XXI com la geolocalització. «Cal actualitzar les bases de dades, digitalitzar-les i que es creuin les fitxes de desapareguts amb les de cadàvers i restes humanes sense identificar i cal agilitar el procés perquè es declari algú mort, perquè ara són deu anys, però per a tot això és clau un compromís polític», afegeix.

Entre les seves reivindicacions, hi ha també la necessitat d'ajudar els familiars, que se'ls declari víctimes i disposin de determinats drets o que se'ls doni suport jurídic, sociològic o psicològic. El protagonisme final és per a les associacions que reuneixen aquestes famílies i que lluiten per aconseguir tots aquests canvis normatius i legislatius, encara que Bruguera insisteix que la clau és «visibilitzar socialment el problema».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook