El 89,8% dels metges dels serveis d'Urgències espanyols admet que es realitzen proves diagnòstiques d'«utilitat dubtosa» per prevenció davant possibles problemes legals amb els pacients, segons una enquesta feta entre 1.449 professionals realitzada per l'Organització Mèdica Col·legial (OMC), les societats espanyoles de Salut Pública i Administració Sanitària (SESPAS) i de Medicina d'Urgències i Emergències (SEMES).

Aquest estudi, que és una actualització de les dades presentades el 2017, té com a objectiu valorar com repercuteixen en els professionals mèdics que desenvolupen la seva activitat professional als serveis d'Urgències la medicina defensiva, que són les excessives proves diagnòstiques per descartar fins i tot situacions insòlites i evitar així denúncies de pacients, i la iatrogènia, que és el dany causat o provocat per un acte mèdic.

Davant d'aquesta situació, es va preguntar els metges sobre la pressió judicial a la qual són sotmesos, el suport institucional que reben en aquests casos o la formació que tenen en matèria medicolegal. Segons les seves respostes, fins a un 91,3% dels facultatius sent que la pressió judicial ha augmentat «clarament» en els últims anys, i el 88,7 considera que l'amenaça de denúncia condiciona la seva pràctica professional.

Un 63% creu que aquesta situació allarga els temps d'estada dels pacients. Totes aquestes percepcions, però, disminueixen quan es pregunta als professionals respecte a l'opinió de la seva pròpia pràctica personal. Els metges lamenten igualment la «falta de suport» davant d'un conflicte legal (en un 88% dels casos), com de la direcció del seu centre (79,1%).

A més, fins a un 86,7% considera que no posseeix els coneixements medicolegals suficients per afrontar aquestes situacions.

Basant-se totes aquestes estadístiques, demanen d'una manera clarament majoritària (96,1%) que s'ha de potenciar la formació en aquesta matèria. Finalment, els metges d'Urgències perceben un «alt risc» de reclamacions i denúncies judicials davant els tribunals (92,3%).

Durant la presentació de l'enquesta, el president de l'entitat que agrupa tots els col·legis de metges de l'Estat, Serafín Romero, va valorar com a «molt preocupant» la pràctica de la medicina defensiva, una cosa «estesa» entre els metges. Per pal·liar la situació, va apostar, entre altres mesures, per la necessitat de disposar d'un barem de danys sanitaris. «Portem més d'una dècada reclamant-lo. S'està eternitzant», va criticar.

En la mateixa línia, la presidenta sortint de SESPAS, Beatriz González López-Valcárcel, va assenyalar que la iatrogènia «no és només un problema clínic, sinó de salut pública». «Moltes vegades en atenció sanitària més no és millor», va reivindicar. La mateixa opinió va expressar el coautor de l'estudi, Andreu Segura: «Prevenir, de vegades, pot ser pitjor que curar. És el que passa en medicina defensiva».

«Planteja un problema deontològic, ja que es genera un conflicte d'interessos perquè les decisions del metge no es guien principalment al benefici del pacient, sinó per a protegir-se de problemes legals. A més, càrrega els serveis i dilata les esperes. També és un factor de risc per a la iatrogènia, perquè ens exposem al sobrediagnòstic i al sobretractament. Més dades no donen millor comprensió de la realitat. Cal assumir que ens podem equivocar», va dir.

Seguint amb les possibles solucions per acabar amb aquesta pràctica, el president del Col·legi de Metges de Zamora, Sebastián Martínez Fernández, coautor de l'estudi, ha apostat per crear l'especialitat d'Urgències i Emergències. «Resoldria molts problemes, ja que molts dels metges no estan formats en aquest tema legal. Per descomptat, no sortirien aquests percentatges de preocupació», va concloure.