Científics de la Universitat de Girona i de la Universitat Radboud, de Nimega, Holanda, descobreixen com convertir els tòxics que genera la indústria basada en el petroli en productes químics que es poden reutilitzar, per exemple, en l’elaboració de plàstics i de fàrmacs.
Els científics han imitat el comportament de bactèries capaces de descompondre substàncies tòxiques per, després, alimentar-se’n. Aquest és el cas de la bactèria Pseudomonas putida, que pot digerir els hidrocarburs aromàtics.
Però, abans que aquests contaminants entrin al seu metabolisme, primer han de passar per un procés de «cuinat»; és a dir, cal fer-los apetibles i de fàcil assimilació. Les mateixes bactèries són capaces de convertir els hidrocarburs aromàtics en aliment a partir d’uns enzims especials que contenen ferro (Rieske dioxygenasas) i que elles mateixes produeixen. A partir d’aquests enzims, les bactèries realitzen un procés per combinar els tòxics amb oxigen. Com a conseqüència, produeixen compostos que, una vegada metabolitzats, els aporta energia o els permet reproduir noves cèl·lules bacterianes.
Aquest és el procés natural protagonitzat per algunes bactèries que ha inspirat els investigadors de Girona i de Nimega per convertir contaminants mediambientals en productes químics que es poden reutilitzar en la producció de plàstics i fàrmacs.
Fins ara, la comunitat científica no coneixia amb precisió alguns detalls d’aquest procés d’oxidació enzimàtica perquè es produeix molt ràpidament. Això ha fet molt difícil descobrir l’espècie activa responsable d’aquesta oxidació i s’han plantejat diferents hipòtesis per explicar aquest fenomen.
Publicació
En un article publicat a la revista Nature Communications, els investigadors Margarida Borrell i Miquel Costas (UdG) i Erik Andris, Rafael Navrátil i Jana Roithová (Universitat Radboud) presenten evidències que contribueixen a resoldre aquesta pregunta. Als laboratoris de Girona, han dissenyat una molècula que imita els enzims dels bacteris. A partir d’una tecnologia desenvolupada a Nimega, han estat capaços d’identificar de quina manera s’activa l’oxigen per tal que degradi els hidrocarburs aromàtics.
«Amb aquest coneixement s’obren vies per crear petites molècules sintètiques que imitin els enzims bacterians que de manera natural són capaços de transformar la contaminació», asseguren els investigadors del grup de recerca Química Bioinspirada, Supramolecular i Catàlisi (QBIS-CAT) de la UdG.
«La comprensió dels processos químics emprats per aquestes bactèries pot ajudar a revertir la pol·lució mediambiental i a descobrir formes noves i més senzilles de produir productes químics», afirmen. Segons els autors de la recerca, «el gran nombre de transformacions enzimàtiques descobertes en els darrers anys indica que aquest camp d’investigació encara oferirà importants descobriments en un futur proper».
Dia Mundial de l'Aigua
D'altra banda, aquest divendres 22 de març es commemora el Dia Mundial de l’Aigua amb uns tallers divulgatius que el Campus Aigua de la UdG i l’Campus AiguaAjuntament de Girona organitzen conjuntament. La proposta, que s'allargarà entre les 4 de la tarda i les 8 del vespre, s'adreça al públic familiar i també inclou un debat obert a tothom.
La seu de la Generalitat a Girona acollirà activitats per conèixer les espècies de peixos autòctones de Catalunya, per descobrir el funcionament d’una depuradora i tastar els diferents gustos que pot tenir l’aigua. Els tallers estaran conduïts per investigadors i investigadores de grups de recerca de la UdG, com LEQUIA, GRECO i Geocamb. La cooperativa de projectes i activitats ambientals La Copa i l’Associació Sorellona també col·laboraran en la jornada amb un tallers divulgatius i de contes.
A les sis de la tarda, començarà una taula rodona amb la participació d’experts de diferents àmbits relacionats amb l’aigua i els residus amb l’objectiu de debatre sobre els efectes i principals problemes que comporta la presència de plàstics en el medi ambient i a les nostres vides. La conversa estarà moderada per la investigadora del Departament de Geografia de la UdG, Margarida Castañer. La taula comptarà amb les opinions dels investigadors de l’Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA) Wolfgang Gernjak i Anna Freixa, la investigadora de la Universitat de Barcelona (UB) Anna Sànchez i el tècnic de Medi Ambient de la Unitat de Compromís Social de la UdG, Pep Juandó.
