Una comunitat de jueus formada per, aproximadament, 200 persones va arribar a Olot el 1209 i s'hi van establir. Provinents de Besiers, prop de Narbona, els jueus fugien de la primera Guerra Càtara. Segons la historiadora, Carme Grau, a Olot, van viure entre l'església del Tura i el riu Fluvià. En una habitació de les cases van fer una petita sinagoga. Per marcar el centre de culte hi van posar una làpida de marbre que explica les causes de l'arribada de la comunitat a Olot.

Vuit-cents anys, després Carme Grau va contactar amb el rabí de Besiers, el qual amb molta facilitat va traduir el text gravat en el marbre i va descobrir una història diferent de la que fins al moment es creia. «Ara, gràcies a la comunitat jueva de Besiers, el seu ajut, els seus documents i bibliografia sabem part de la seva història real i la importància que té per la ciutat d'Olot», ha explicat Carme Grau.

La historiadora ha apuntat que la documentació de la comunitat jueva de Besiers encara pot aportar noves dades i desvetllar incògnites sobre la presència jueva a Olot. Grau ha apuntat que part des jueus que van viure a Olot van tornar a Besiers entre el 1214 i el 1215. A Besiers, els jueus que s'hi havien quedat havien estat massacrats en l'àmbit d'una persecució religiosa que, a més de càtars, abastava les altres creences. Així doncs, gràcies al fet d'haver-se pogut refugiar a Olot, la comunitat va poder sobreviure fins als nostres dies.

La làpida ha arribat fins als nostres dies perquè va fer la funció de pedra d'altar. El 1936, es va descobrir la inscripció hebrea i va ser traslladada al museu bíblic de Girona. Des dels anys cinquanta, està dipositada al Museu-Tresor de Sant Esteve, a Olot.

Ara, Olot i la comunitat jueva de Besiers celebraran un acte de presentació de la làpida sinagogal i la seva història. L'acte està programat pel pròxim dia 27 de març a l'església de Sant Esteve, en el museu de la qual s'exposa la làpida.