El Suprem ja ha decidit. Aquesta mateixa setmana la jutgessa Pilar de Lara signava l'acte en el qual es comunica a prop de 60 polítics, empresaris i treballadors municipals que hauran de declarar per videoconferència com a imputats en la investigació de l'operació Manga.

La jutgessa que va iniciar la instrucció el 2013, va decidir el 2015 trossejar-la i enviar-ne una part als jutjats de Santa Coloma de Farners i una altra a l'Audiència Nacional, a Madrid. La que va arribar a la Selva i que va caure al jutjat número 3 era aquella més local que afectava, o semblava que afectava, exclusivament els fets ocorreguts a les comarques de Girona. Santa Coloma va tornar la causa a Pilar de Lara, refusant la inhibició que aquesta va fer el 2015.

Pilar de Lara va acceptar «en part» el plantejament de Santa Coloma. En una interlocutòria del 8 de gener de 2018 va considerar «correctes» les argumentacions del jutjat 3 de Santa Coloma en relació amb Àlex Ros, a qui qualifica d'«el principal investigat en la trama» i recordava que «va crear un entramat empresarial dirigit a la consecució de contractes de les administracions públiques, amb vulneració de les normes i principis de competència, publicitat i lliure concurrència, per la qual cosa va influir en múltiples formes sobre autoritats i funcionaris públics que havien de vetllar per la puritat de l'actuació administrativa que exigeix l'article 103 de la Constitució espanyola».

La jutgessa mantenia fermament que tot el que afecta Àlex Ros no és competència de Santa Coloma de Farners, ni pot ser-ho, perquè «segons es pot veure amb facilitat, l'activitat delictiva comesa per Àlex Ros, seguida pel Consell Comarcal de la Selva, s'estén no només a la comunitat autònoma de Catalunya, sinó també a altres comunitats autònomes, situant-se a Galícia, Extremadura, Astúries o Castella i Lleó existint, per tant, un pla preconcebut i una política empresarial per part d'Àlex Ros a través de GRS que s'estendria a tot el territori nacional».

Per això, es va proposar assumir per incloure-la al tronc central anomenat «diligències prèvies 339/2014» i que en el seu moment ja va ser enviat a l'Audiència Nacional.

Els altres atestats, aquells on no hi participa Àlex Ros i que se cenyeixen exclusivament a la comarca de la Selva (Consell Comarcal i Ajuntament de Sant Hilari), havia de ser el Tribunal Suprem -el competent en casos de conflicte entre jutjats de diverses comunitats- qui decidís qui ho havia d'instruir. Per aquesta raó, la jutgessa va enviar un informe a l'alt tribunal a Madrid perquè prengués una decisió: o Santa Coloma de Farners una altra vegada o Lugo.

Finalment, la decisió es va prendre i aquesta mateixa setmana Pilar De Lara ha reprès la investigació. A més dels temes de la Selva i Sant Hilari, les diligències prèvies 339/2014 inclouen caso dels ajuntaments de Girona, Figueres, Blanes, Tordera, Sant Feliu de Guíxols, Begur, Riudarenes i Castell-Platja d'Aro així com Sabadell,Santa Coloma de Gramanet, Esparraguera, Calafell i Moià. Existeixen també nombrosos detalls referits a altres comunitats autònomes espanyoles, on també es van gravar converses.

El cas es va iniciar amb la detenció de l'aleshores president del Consell de la Selva i alcalde de Sant Hilari, Robert Fauria un 14 de febrer de 2013. La policia va escorcollar diverses administracions, entre elles el Xaloc i el Patronat de Turisme, entitats dependents de la Diputació de Girona.