23 de març de 2019
23.03.2019

La precarietat laboral i l'encariment de l'habitatge aboquen a la pobresa

La federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social, entre les quals n'hi ha de gironines, alerta que el 23,8% de la població es troba en situació d'exclusió. Un estudi avisa que les desigualtats econòmiques tornen a créixer i reclamen inversió pública

23.03.2019 | 01:32

Les organitzacions que treballen amb les persones més vulnerables desmunten les tesis que proclamen la sortida de la crisi i un informe de la federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social, entre les quals n'hi ha de gironines, mostra que el 23,8% de la població catalana viu en la pobresa o en risc de caure-hi. Un percentatge que puja fins al 47,7% en el cas de la població d'origen estranger.

L'estudi denuncia que la precarietat laboral i l'encariment de l'habitatge «es perpetuen i es normalitzen», de manera que s'han convertit en els factors principals de l'empobriment. Un context en el qual el document alerta que les desigualtats econòmiques han tornat a créixer, després que entre 2014 i 2016 disminuïssin.

El risc de llogar un pis

L'alça dels preus del lloguer els últims anys s'ha convertit en un factor clau perquè, tal com posa de manifest l'informe, un terç de les persones que viuen en pisos llogats (33%) estan en risc de pobresa; per un 15% de les que el tenen de propietat. Les autores del treball –la investigadora social Georgina Marín i la doctora en Economia Júlia Montserrat– diuen que tot i haver-se reduït la bretxa de pobresa entre llogaters i propietaris, l'encariment del lloguer fa que «cada dia hi hagi més expulsions invisibles i inquantificables», en referència a les persones a les quals«els abusos immobiliaris» els fan deixar casa seva.

El títol de l'informe, que s'ha presentat aquesta setmana, deixa clar el problema que radiografien per les entitats socials: «Treball precari, habitatge privatiu i manca d'inversió social». A Catalunya, aquesta última es va retallar 4.000 milions d'euros entre 2010 i 2014 i, tot i que ha repuntat, el 2017 encara era 2.209 milions inferior a aquell any. Per aquest motiu, les entitats socials reclamen polítiques públiques eficaces que combatin la pobresa i les desigualtats.

Pel que fa a la feina, l'anàlisi remarca que l'atur es ve reduint de manera continuada des de fa cinc anys, però que la taxa de persones desocupades encara està lluny dels nivells anteriors a la crisi i és especialment elevada entre la població jove. Després de Tarragona, que té els índexs més elevats, les dades de l'ECAS situen Girona com la segona província catalana amb més desocupació, per sobre de la mitjana catalana. A l'hora de valorar el factor laboral també sobresurt el fet que el 87% dels contractes que se signen cada any són temporals i que un 12,2% dels treballadors són pobres. «Tenir feina no és garantia de no ser pobre», expliquen les autores de l'informe, en la línia del que les organitzacions socials del territori adverteixen els últims anys.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook