A les comarques gironines es diagnostiquen anualment uns 25 casos de càncer de cèrvix o coll d'úter, una incidència que ha baixat un 3% anual en els darrers temps, segons les dades de la Unitat d'Epidemiologia i Registre de càncer de l'ICO Girona. Pel que fa a la mortalitat, s'ha mantingut estable darrerament i el promig anual de gironines que moren per aquest tipus de tumor és de 12.

I és que el càncer de cèrvix és el quart més freqüent en dones al món (per darrere del de mama, el colorectal i el de pulmó), però a Catalunya la incidència és molt més baixa -és el setzè més freqüent- i correspon a un 1,88% del total de dones afectades de càncer, segons dades facilitades per l'ICO coincidint amb el Dia Mundial del Càncer de Cèrvix, que es commemora avui. Segons el Registre del Càncer de Girona, la mitjana d'edat de presentació del tumor de coll d'úter a la província és al voltant dels 55 anys.

Malgrat que hi ha altres factors de risc, com el tabaquisme, la immunosupressió i la coinfecció per malalties de transmissió sexual, la principal causa per a desenvolupar aquest tipus de tumor que s'inicia a la part més baixa de la matriu és la infecció pel virus del papil·loma humà, un virus de transmissió sexual amb més de 200 tipus diferents de variants, no totes les quals tenen capacitat per arribar a provocar un càncer.

El virus del papil·loma

La infecció és molt freqüent en la població sexualment activa però no totes les dones infectades arribaran a desenvolupar un càncer. La majoria de les infeccions es resolen de forma espontània però la seva persistència al llarg del temps pot ocasionar anomalies en les cèl·lules que puguin evolucionar des de lesions premalignes a càncer, i és per això que l'estratègia de la prevenció a Catalunya s'articula amb dues vies: la vacunació, inclosa dins el calendari vacunal de les nenes als 11-12 anys, i les proves de cribratge, ja sigui la citologia o la prova de detecció del virus.

«És una malaltia amb una causa molt clara, i per sort, es pot prevenir per dues vies: la vacuna, quan encara no s'ha entrat en contacte amb el virus perquè no provoqui la infecció, i d'altra banda, la prevenció secundària, quan ja hi ha hagut el contacte, fent un diagnòstic precoç de les lesions premalignes o malignes, tractar-les i que no s'arribi a desenvolupar el càncer», assenyala la doctora Pilar Barretina, referent de l'ICO per a aquest tipus de càncer.

La vacuna s'ha demostrat eficaç per reduir les lesions premalignes quan s'administra abans de l'inici de les relacions sexuals. «Encara no ha passat prou temps des que es va incloure al calendari vacunal per veure que la incidència del càncer disminueix per la vacuna, perquè el temps de latència des de la infecció són anys, però sí que s'ha de notar en el fet que continuin baixant les lesions», apunta l'especialista gironina, que assenyala que, com altres experts, és partidària que no només es vacunin les nenes. «Tant homes com dones són portadors del virus», assenyala.

Pel que fa als programes de cribratge, permeten detectar el contacte amb el virus i les lesions premalignes, per establir un seguiment per evitar que es desenvolupi el càncer. La citologia és la prova principal i es fa a través d'un programa oportunista. El protocol actual recomana una revisió ginecològica cada 3 anys amb citologia a dones de 25 a 65 anys. «A banda, sempre recomanem que es consulti l'especialista si hi ha algun símptoma anòmal com sagnats o dolor en les relacions», recorda.

«Les pacients són valorades a la unitat funcional i al comitè multidisciplinar per afinar al màxim el tipus de càncer i decidir el tractament més adequat, depenent de l'estadiatge i la zona. Si són localitzats al coll de l'úter el principal tractament seria la cirurgia, i quan s'estén als teixits del voltant, fem servir una combinació de quimio i radioteràpia», explica. Quan hi ha metàstasi, una recaiguda o el tumor està molt avançat, es fa una combinació de quimio i fàrmacs biològics nous.