L'historiador Narcís Castells ha trobat en 32 arxius municipals de les comarques gironines indicis de confiscacions col·lectives de moneda republicana com la de Sant Julià de Ramis. Aquesta no és la més quantiosa de les que s'han documentat a la demarcació: les seves 818.000 pessetes queden lluny dels més de quatre milions de pessetes que es van reunir tant a Vilademuls com a Sant Hilari Sacalm. En el conjunt de Catalunya són 97 els municipis en els quals es conservaria documentació relativa a tot aquest procés. «Segurament és només la punta de l'iceberg», diu.

Castells i Quintana destaquen la importància de les reclamacions dels ajuntaments perquè «no hi ha cap dubte sobre la continuïtat de la legitimitat per reclamar, perquè es tracta de la mateixa persona jurídica; en les persones físiques es podria qüestionar aquesta legitimitat». Malgrat això, l'historiador i l'advocat han reunit fins ara també molta documentació de particulars que acredita la confiscació i que era conservada per familars. I estan estudiant la possibilitat de presentar una reclamació col·lectiva, encara que de moment se centren en la de Sant Julià.

«Entre abril i juliol de 2019 farà 80 anys de la que deu ser la confiscació de diners més gran de la historia d'Espanya. Una pura requisa i sostracció violenta de milers de milions de pessetes, per motius bèl·lics i polítics, i no pas per retirada de la circulació de moneda per alguna raó tècnica», va escriure Narcís Castells en un reportatge publicat al DominicalDominical del Diari de Girona el 5 d'agost del 2018. En aquell reportatge, Lluís Planas explicava com habia arribat a calcular l'equivalència de 13,91 euros per cada pesseta confiscada el 1939: a partir dels resultats de l'anomenada Comissió Volcker, creada el 1996 per resoldre el litigi entre diverses organitzacions jueves i l'associació dels bancs suïssos sobre els dipòsits que hi havien fet persones que fugien dels nazis.