L'advocat gironí Carles Monguilod recorda com va viure l'alliberament i el procés judicial del segrest d'Olot.

Com es va assabentar de l'alliberament?

Me'n vaig assabentar per la televisió, jo coneixia la família i evidentment encara no era advocat de la senyora Maria Àngels Feliu. Llavors ja vaig parlar amb familiars i m'ho van confirmar. Penseu que hi havia una interlocutòria judicial que la donava per morta i, per tant, si bé és veritat que la família sabia que no estava morta, també ho és que no es tenia notícies d'ella. Va ser una sorpresa magnífica.

Quan comença a ser l'advocat de la Maria Àngels Feliu?

És al cap d'un temps i el motiu perquè vam comparèixer en la causa, que això molta gent no recorda , va ser perquè es va començar a fer córrer per diferents programes de reality show informació falsa que si havia sigut un autosegrest, un muntatge...I en un programa d'Antena 3, que es deia la Sonrisa del Pelícano de Pepe Navarro, se la va injuriar i calumniar. I això va provocar que em contractessin, per posar una querella criminal. Va acabar amb una condemna històrica. I arran de la querella es va decidir ser part en el sumari.

Per què?

En principi la senyora Maria Àngels Feliu confiava en la feina que feia Fiscalia però després va veure que necessitava un advocat que la defensés dels atacs que alguns mitjans i també d'alguna defensa, que parlava de presumpte segrest.

Creu que ho sabem tot del cas del segrest d'Olot?

S'ha especulat molt i el que està clar és que és veritat que no es va pagar mai cap diner, quan és una cosa que es va parlar molt. Jo crec que sí que es va saber tot l'important però potser va haver-hi algú més que no va ser jutjat, però això no ho podrem saber mai. Però el que és substancial, l'important, sí que va quedar acreditat al judici.

Encara es veuen de tant en tant amb la farmacèutica?

Hem tingut relació, des de la distància. Jo amb la Maria Àngels a part de com a advocat hi vaig tenir una bona amistat, com he escrit i dit públicament, he admirat la seva fortalesa moral i física d'aguantar el que va aguantar. De tant en tant ens hem anat veient i hem anat parlant. Però ella també el que vol és recuperar l'anonimat.

És el cas més important de la seva carrera?

Sí, des del punt de vista professional i personal és un cas que ha sigut molt important. Perquè em va permetre conèixer una persona tan forta. I amb una categoria moral, que el dia que va declarar al judici la seva actitud davant dels segrestadors va ser d'una dignitat. Poques vegades ho he vist i potser és la que m'ha cridat més l'atenció dels més de 36 anys de carrera.