Avui, 27 de març, es compleixen 25 anys de l'alliberament de la farmacèutica d'Olot, Maria Àngels Feliu. La segrestada és filla de l'industrial Tomàs Feliu de Cendra i és mare de tres fills. Va patir un segrest que es va allargar setze mesos i set dies.
Aquest cas ha marcat per sempre la província de Girona i aquell març de 1994 va centrar l'actualitat mediàtica no només de les comarques gironines sinó de tot Espanya.
Feliu va ser alliberada pels seus segrestadors el diumenge de Rams de l'any 1994. El captiveri de la farmacèutica d'Olot va posar punt final amb la seva aparició amb vida en un punt de fora de la geografia gironina. Els seus captors la van deixar de matinada a prop d'una benzinera. Ella va aconseguir arribar fins a l'equipament de Lliçà de Vall. Anys després, es va saber que qui va decidir posar fi al captiveri va ser Sebastià Comas, àlies Iñaki, que era l'home que la vigilava.
La sorpresa del treballador de la benzinera va ser majúscula. La farmacèutica d'Olot li va demanar 25 pessetes per comprar una coca-cola en una màquina perquè la que ella tenia no funcionava. I mentre parlaven, ella li va dir que era Maria Àngels Feliu i l'home, en reconèixer-la, va alertar ràpidament la Guàrdia Civil. Casualment hi havia uns agents en el bar i ràpidament s'hi van acostar. Els dos guàrdies civils d'entrada posaven en dubte la notícia, i sorpresos, van comprovar el número del carnet d'identitat i llavors van alertar la família.
Un captiveri llarguíssim
Maria Àngels Feliu va estar 492 dies segrestada, el captiveri més llarg d'Espanya -sense comptar-ne de caire polític. La dona el dia del seu alliberament presentava un estat físic molt feble i a ulls del treballador de la benzinera, quan se la va trobar, creia que era una captaire. Després del seu alliberament va ser conduïda fins a Urgències a l'hospital de Sant Pau, on se li va avaluar l'estat i es va considerar que estava bé tant física com psicològicament però necessitava repòs.
Al matí del diumenge de Rams va tornar a casa seva. Olot es va convertir en el centre d'atenció del dia. Molts familiars, veïns i coneguts es van acostar i també molts mitjans de comunicació es van traslladar fins a la porta del seu domicili al centre de la capital de la Garrotxa. Aquell mateix dia el jutge que duia el seu cas, Santiago Pinsach, li va prendre declaració. Un fet rellevant és que durant aquell dia les autoritats judicials van posar un casset a la víctima on es podien sentir les veus de Joan Casals i Francesc Xavier Bassa, els dos suposats segrestadors. L'alliberada, però, no els va reconèixer com els seus segrestadors.
Aquell dia va ser de moltes emocions i Maria Àngels Feliu va respondre preguntes dels periodistes i la família va anar rebent mostres de suport durant tot el dia. Olot va convertir-se en el centre de totes les mirades. Tot i el captiveri viscut per la farmacèutica, davant les càmeres va aparèixer tranquil·la. Va relatar que els seus segrestadors no li havien fet mal i que mai l'havien agredida. També va explicar quin era el seu dia a dia. I fins i tot va revelar que durant els dies que l'havien tinguda segrestada, havia sentit notícies sobre la seva desaparició a través de la ràdio.
Retinguda en un cau d'Osona
Maria Àngels Feliu va ser segrestada el 20 de novembre de 1992. Aquell dia l'esperaven al garatge del seu domicili, els seus captors la van posar dins el maleter d'un cotxe i la van retenir en un cau situat en una casa de Sant Pere de Torelló. Va passar el seu captiveri, que va durar més d'un any i mig, en aquest indret i sota unes condicions inhumanes. Mentre passaven els dies, la víctima fins i tot va arribar a sentir per la ràdio que l'havien declarat per morta.
Amb el seu alliberament i la posada en dubte dels presumptes segrestadors detinguts, el cas va donar una volta i es van obrir molts interrogants. Els principals sospitosos, Basa i Casañs van quedar descartats per la mateixa segrestada i va començar un nou capítol en les investigacions. Van haver de passar cinc anys fins que la Guàrdia Civil va trobar els segrestadors. Els agents van posar tots els focus sobre dos policies locals, que consideraven que podrien haver participat en el segrest. Dos dies més tard, Antonio Guirado -policia local d'Olot i en comissió de serveis com a cap de policia de Torelló- va destapar la trama amb la seva confessió i va donar el nom de tots els còmplices: un guàrdia forestal de Sant Pere de Torelló, Ramon Ullastre; la seva dona, Montserrat Teixidor, i un delinqüent de Camprodon, José Luis Paz. El mes de juny del 1999 es va trobar el zulo on havien tingut la farmacèutica captiva. El motiu és que Ullastre havia fet obres a la casa i el dia de la inspecció ocular no es va trobar però, finalment, la Guàrdia Civil va poder trobar la masmorra.
Feliu, durant aquella època, va ser el centre de moltes mirades i fins i tot va querellar-se contra un programa televisiu. Aquí és on el seu advocat, Carles Monguilod, va entrar en escena i la farmacèutica va decidir comparèixer en la causa. En el judici, celebrat a l'Audiència de Girona l'any 2002, es van condemnar cinc dels vuit processats. El tribunal va condemnar a penes d'entre 14 i 22 anys de presó Antoni Guirado, Ramon Ullastre, Montserrat Teixidor, José Luis Paz i Sebastià Comas Baroy. I també a pagar una indemnització d'un milió. En canvi, van ser absolts Joan Casals, Xavier Bassa i Juan M. Pérez. Avui dia tots estan lliures i Casals va morir el 2016.
