En aquests moments hi ha cinc homes que porten polseres telemàtiques perquè el jutge ha considerat que són un alt risc i han d'estar en permanent vigilància perquè se'ls considera maltractadors.
Els magistrats opten per aquesta eina habitualment en casos considerats d'alt risc per a les víctimes de violència masclista. Un cop els maltractadors tenen instal·lat l'aparell, són els Mossos d'Esquadra que poden fer un seguiment dels agressors. Evitant així, per exemple, que un maltractador s'apropi a menys de 500 metres de la víctima.
La polsera antimaltractament és un dispositiu electrònic que permet saber si un condemnat per violència masclista d'alt risc amb una ordre d'allunyament l'està complint. Ara bé, per aquells maltractadors que es consideren d'alt risc, també hi ha l'opció com també preveu la llei d'utilitzar la tecnologia per evitar així que l'agressor no es comuniqui amb la seva víctima i no s'hi acosti, fixant una distància mínima. Tot està recollit en el Codi Penal.
Aquest senyal que emet el braçalet el recull un altre aparell, que també ha de portar sempre el condemnat per maltractaments a sobre i que és com un telèfon mòbil. I finalment, la víctima també ha de portar un altre aparell que permet recollir el senyal dels dos aparells de maltractador.
A partir d'aquí, es controla durant tot el dia l'agressor i la víctima. Una central de comunicacions dels cossos de seguretat és qui dona d'alta el sistema i llavors són els Mossos d'Esquadra
La polsera també és objecte de l'ira dels condemnats i per això hi ha casos en què els qui la porten la volen destrossar i inutilitzar. Ràpidament això també provoca una alerta.
A les comarques gironines, com mostren les dades de la Delegació del Govern per Violència de Gènere, la col·locació d'aquest tipus de bracelet ha patit evolució a l'alça. A partir de l'any 2009 es van començar a aplicar aquests dispositius electrònics amb GPS a Espanya, que consisteixen d'entrada en un braçalet que normalment es col·loca al turmell de l'agressor i que emet un senyal. A Girona, però, el primer no es va posar fins al 2010.
A la demarcació de Girona l'ús d'aquests braçalets ha anat a més fins arribar als 36 en total. L'any en el qual n'hi ha hagut més en actiu és el 2017, amb vuit. Cal destacar que enguany ja n'hi ha cinc.
L'evolució mostra que entre 2010 i 2014 es passava d'un a tres com a màxim en activitat però és a partir del 2015 que la imposició d'aquest dispositiu de control puja. El 2015 ja se'n col·loquen cinc; el 2016, quatre; el 2017, vuit i finalment, el 2018 i 2019, són cinc respectivament. I s'ha de tenir en compte que només han passat gairebé tres mesos d'any 2019.
Cal dir que la xacra de la violència masclista l'any passat es va tancar com l'any amb més vícitmes de violència masclista a les comarques de Girona. Segons les del Departament d'Interior, que publica l'Institut Català de les Dones, durant el 2018 la policia va tractar fins a 1.558 dones que patien maltractaments. Aquesta xifra situa el nombre de dones maltractades en una xifra rècord, segons les dades dels darrers 11 anys a la Regió Policial de Girona.
També es van incrementar el nombre de detinguts, la policia va detenir 583 homes per violència masclista en l'àmbit de la parella. 16 persones més respecte al 2017. S'ha de dir que dels 583 detinguts, un d'ells era menor d'edat. Respecte a les denúncies, en canvi, va haver una baixada, se'n van gestionar 1.504 mentre que al 2017 en van ser 1.551.
