Només els ajuntaments van salvar l'any 2018 pel que fa a la licitació d'obra pública. L'Estat va reduir les inversions un 1,5 per cent respecte de 2017, mentre que la Generalitat va caure un 34,5 per cent. La suma de totes dues administracions, encara no 35 milions, no arriba a ser ni un terç del que van licitar tots els consistoris gironins conjuntament. Des de 2010 és la primera vegada que les corporacions locals superen els 100 milions d'euros d'inversió en obra pública.

Des de l'inici de la crisi, que va coincidir en gairebé el final de la licitació de la línia d'Alta Velocitat a Girona, les xifres d'inversió estatals només han fet que baixar, amb algun repunt momentani. Els 14,48 milions de l'any passat supera el rècord negatiu assolit l'any anterior, en què ja s'havia arribat als 14,70 milions d'euros, segons es desprèn de les dades de l'Associació d'Empreses Constructores i Concessionàries d'Obra Pública (Seopan).

La caiguda de l'1,5 per cent ja venia precedida de la gran caiguda l'any anterior, donat que els 14,70 milions d'euros eren un pressupost un 78,5 per cent inferior que el de 2016.

Més inversió pública

Les dades de la Generalitat cauen de manera més significativa en quedar-se només en 20 milions d'euros. I suposa una altra baixada després de 2017, un any políticament complicat pel «procés» independentista, en què les inversions per valor de 30,74 milions d'euros són un 15,1 per cent menor que el de 2016 (36,20 milions). Per això, la Generalitat ha deixat de ser l'administració que més inversió en obra pública aporta a la província, lloc que ara ocupen els ens locals.

Només va créixer l'activitat licitadora dels ajuntaments i la resta d'administracions locals, que van sotmetre a competència pública projectes que, sumats, representaven una inversió de 119,29 milions d'euros, xifra més elevada que la de l'exercici 2017 (92,91 milions).

Un llarg estancament des de 2011

Tot plegat fa que la tendència fos positiva a la província: les licitacions van créixer un 11,2 per cent i l'import global de l'oferta pública de les tres administracions va quedar-se en 153,9 milions d'euros, uns 15 milions d'euros més que el 2017, segons les dades de Seopan.

Pel tipus d'obra, el principal sector que ha tirat del carro és l'obra civil, que suma 96,96 milions dels més de 153 milions licitats durant tot l'any. Els equipaments de caràcter social van rebre uns 36 milions d'euros d'inversió. L'habitatge públic és el sector d'obra amb menys pressupost a les comarques gironines, amb només 820.000 euros.

La sèrie històrica mostra que en anys més durs de la crisi les corporacions locals han estat les que han efectuat un esforç inversor més elevat en aquest àmbit: van liderar les licitacions els anys 2009 (prop de 247 milions) i 2010 (103).

Els dos exercicis següents l'activitat constructora promoguda pels ajuntaments es va desplomar (67 milions el 2011 i poc més de 40 el 2012); però el 2013 -l'any en què la taxa d'atur va assolir nivells històrics a Espanya, per sobre del 27 per cent; les persones inscrites a les llistes de l'atur superaven els 6 milions- van invertir la tendència i es van mantenir com les administracions més actives, amb prop de 52 milions licitats aquell any; per sobre dels 76 el 2014 i per sobre dels 43 el 2015, el pitjor de l'última dècada en licitació d'obra pública.