El Consell Comarcal del Ripollès, juntament amb la comunitat de comunes Conflent Canigó, va organitzar divendres una jornada tècnica transfronterera per intercanviar perspectives en l'àmbit de polítiques de cohesió social i convivència. La jornada, encapçalada pel vicepresident ripollès, Josep Coma, i el vicepresident del conflentí, Bernard Loupien, va permetre unir dos escenaris de treball molt diferents. D'una banda, el cas ripollès és el d'una comarca on les polítiques giren al voltant dels fets ocorreguts el 17 d'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils. A més, és l'administració qui pivota el pla d'acció, liderat per un grup operatiu que compta amb la participació de diversos organismes públics i que dona lloc a l'anomenat nou model de convivència. De l'altra, França acumula un bagatge de molts més anys treballant en aquesta matèria. A més, en aquest aspecte la feina es duu a terme des del teixit associatiu, és a dir, des de la comunitat.

Pel que fa a les intervencions del Ripollès, la directora del Consorci de Benestar Social del Ripollès, Elisabeth Ortega, va presentar i contextualitzar la creació del nou model de convivència.

Seguidament, es van explicar diverses tècniques de cohesió social del Consorci de benestar social del Ripollès juntament amb les tècniques de Joventut del Ripollès, que es van centrar en el procés de radicalització i en l'impacte que van tenir sobre la societat ripollesa els atemptats del 17 d'agost del 2017. També hi van haver algunes intervencions centrades en el vessant de la cohesió per part de tècnics dels punts Òmnia de Ripoll i del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.

Pel que fa a la Catalunya Nord, es va valorar el paper d'acollida i acompanyament de les persones migrades mitjançant la intervenció de consellers en la matèria. Psicòlegs i educadors també van parlar dels riscos de radicalització i la sessió va acabar amb un debat sobre la prevenció, la detecció i les formes d'intervenció.