La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil han detingut 21 membres de dos grups criminals en el cop més al frau de l'IVA en el sector dels hidrocarburs, en una operació en què s'ha detectat un desfalc per a les arques públiques de 150 milions d'euros. Es tracta de l'Operació Drake, que s'ha desenvolupat en part a Girona, i de la qual gan parlat en roda de premsa el tinent coronel Antonio Balas, cap del Grup de Delinqüència Econòmica de la UCO; i José Manuel Alarcón, responsable de l'Oficina Nacional d'Investigació del Frau (ONIF) de l'Agència Tributària.
La trama se centrava en l'impagament de l'IVA en la venda a l'engròs d'hidrocarburs mitjançant empreses instrumentals i testaferros. «Es tracta de les dues empreses més potents que subministraven a gasolineres a nivell nacional», segons detalla el tinent coronel Antonio Balas, cap del Grup de Delinqüència Econòmica de la Unitat Central Operativa (UCO).
A més de a Girona, l'operació s'ha desenvolupat a Alacant, Castelló, València, Lleida i Madrid i s'han confiscat dos vaixells, 61 vehicles de gamma alta, 2 milions de litres de combustible, a més d'haver-se bloquejat 347 comptes bancaris dels més de 1.000 analitzades pels investigadors i 155 immobles.
En aquesta operació, que en paraules de Balas «ha deixat pràcticament a zero» l'activitat delictiva d'aquest tipus, s'han investigat més de 100 persones, tot i que finalment s'ha detingut 21, i s'ha descobert un entramat de 300 empreses. Tots els detinguts estan en llibertat amb mesures cautelars després de passar a disposició del jutjat central d'instrucció número 4 de l'Audiència Nacional i el Jutjat d'instrucció número 5 de Getafe.
Encara no s'ha quantificat el valor de tot el material confiscat, però una primera estimació xifra en 4 milions el combustible, en 150 milions els immobles, en 4 o 5 milions els vehicles i en una quantitat també molt considerable els comptes corrents. A més, s'ha intervingut prop d'un milió d'euros en metàl·lic.
Segons el resultat de les indagacions, les dues organitzacions desarticulades centraven la seva activitat delictiva en l'impagament d'IVA en la venda a l'engròs del producte mitjançant empreses instrumentals i testaferros.
És a dir, repercutien l'IVA als seus clients però no el declaraven a Hisenda, de manera que obtenien importants beneficis. A més, podien vendre a gasolineres de tot el territori nacional, a un preu més baix en una competència deslleial amb els distribuïdors legals.
Aparença de legalitat
Les dues organitzacions tenien aparença de legalitat i estaven liderades per espanyols, alguns d'ells amb antecedents per delictes similars, que s'encarregaven d'adquirir importants quantitats de productes petrolífers a majoristes nacionals i internacionals.
Tan gran era la capacitat d'aquestes organitzacions, que podien adquirir el producte fora d'Espanya. De fet, segons va detallar ahir el tinent coronel, el mateix dia que explotaven l'operació, arribava a port un petroler per subministrar el combustible a aquesta trama.
La investigació va començar el 2015 i ha estat complexa, ja que les organitzacions comptaven amb un entramat empresarial de societats interposades i de testaferros per dificultar la tasca de la Guàrdia Civil i l'Agència Tributària, segons va recalcar Alarcón.
Amb un potent control del mercat -comptaven, fins i tot, amb benzineres-, tots dos grups eren els més actius en aquesta pràctica fraudulenta i alguns dels seus membres ja havien estat detectats per la Guàrdia Civil en altres operacions.
Les diligències policials van portar als agents de la UCO a irrompre en dues de les quatre torres del final del Passeig de la Castellana de Madrid, des d'on operaven les dues xarxes criminals, les majors detectades fins ara.
Un dels edificis de les Cuatro Torres Business Area de Madrid era el centre neuràlgic de la trama més important, la societat matriu on operava el líder d'una de les organitzacions, mentre que en una altra d'aquestes torres se situava el grup dedicat al blanqueig de capitals. De fet, a Madrid es van practicar 14 de les 21 detencions i es van realitzar 15 registres.
En l'entramat hi havia un repartiment de tasques, amb un primer graó en el qual es trobaven empresaris del sector reconeguts des de fa anys. A més, comptaven amb testaferros -molts d'ells sense formació i de perfil més baix- que cobraven entre 3.000 i 10.000 euros mensuals per posar el seu nom en empreses fictícies.
Un altre grup estava format per comercials que captaven els clients, gasolineres que encara s'estan investigant.
