L'Obra Social de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) va presentar ahir la campanya «Viure no és delicte» de forma simultània a diferents punts de Catalunya, entre els quals Banyoles, Olot, Palamós, Girona, Blanes o l'Escala. L'objectiu de la iniciativa és plantejar accions per combatre les opinions que relacionen l'ocupació de pisos per necessitat, la majoria de vegades per estar sota els llindars de pobresa, amb la delinqüència, i reclamar més lloguers per facilitar l'accés a l'habitatge a famílies que opten per ocupar pisos buits com a última alternativa. En el cas de Banyoles, ahir al matí es va fer la lectura del manifest de la campanya a la plaça de la Pau, al barri de la Farga, comptant amb els membres de la PAH de la ciutat per donar suport.

La plaça de la Pau de Banyoles es va llevar ahir amb un cartell que contenia el següent missatge: «Recuperem el que ens pertany. El poble exigim lloguer. Cap a les deu del matí, alguns dels membres de la PAH de la ciutat es van reunir al centre de la plaça per presentar la campanya «Viure no és delicte», amb la voluntat d'arribar a tota la població i establir contactes amb organitzacions socials i associacions de veïns i, units, fer front als diversos problemes en relació amb l'accés a l'habitatge. Mariama Sidibe Ba, membre de l'associació sociocultural de dones subsaharianes de Banyoles Legki Yakaru, entitat que dona suport a la PAH, va ser l'encarregada de fer la lectura del manifest de la campanya, al costat de la portaveu de la plataforma banyolina Dialla Diarra. L'informe exposa algunes dades rellevants, com ara que «durant els últims cinc anys, el preu mitjà del lloguer a Catalunya ha crescut un 49%, cosa que obliga les persones a destinar-hi el 51% dels seus ingressos per poder mantenir-lo», situacions que contribueixen al fet que «el risc de pobresa se situï en una taxa del 20%». Una altra xifra essencial és que «es produeixen dos desnonaments cada hora a Catalunya, dels quals el 64% ve causat per impagament de lloguer», tenint present que «en contrapartida, existeix un 11,6% d'habitatges buits».

Estat de la qüestió a Banyoles

En el cas de Banyoles, el membre de la PAH Kike Cagni afirma que «tenim un desnonament programat per a l'abril i dos per al mes de maig», i afegeix que «de desnonaments a Banyoles no n'hi ha perquè sempre a última instància el consistori troba alguna solució que, en termes generals, consisteix a posposar el desnonament uns dos o tres mesos per veure què passa». En aquest sentit, el regidor d'Esports, Habitatge, Programa de barris i Recursos humans, Jordi Congost, apunta que la decisió de convèncer els jutjats per ajornar el desnonament és clau «perquè ens doni temps de trobar una solució, que pot passar per intentar trobar un altre pis per a la família o negociar amb el banc la concessió d'un lloguer social, entre altres condicionants». El mateix apunta que «s'ha aconseguit aturar el desnonament previst de 52 famílies en la darrera legislatura, oferint un lloguer social». Congost posa de manifest que el punt més rellevant de la recentment recuperada Llei 24/2015 per part del govern socialista és que «abans d'iniciar el procés d'execució hipotecària, els propietaris, entre els quals els bancs, estan obligats a oferir lloguer social a les famílies». En aquestes circumstàncies, la principal labor de l'Ajuntament és fer de mediador entre les famílies i els propietaris dels pisos. Dialla Diarra va voler destacar que «no demanem als bancs que ens regalin el pis, sinó que el cedeixin a lloguer social perquè tenim fills menors d'edat que necessiten anar a l'escola i viure amb tranquil·litat i, en definitiva, comptar amb un habitatge digne». Més d'una persona va confessar ahir que, en determinades ocasions, les immobiliàries i altres agents s'han mostrat reticents a llogar-los pisos pel fet de ser «gent estrangera».