06 de abril de 2019
06.04.2019

JORNADA | CIBERSEGURETAT: PIMES EN RISC


«La construcció a la Costa Brava s'ha de reorientar cap a la rehabilitació»

Un debat al Col·legi d'Arquitectes contraposa visions sobre el futur urbanístic del litoral gironí

06.04.2019 | 00:57
La jornada celebrada ahir a la seu del Col·legi d'Arquitectes.

El futur del sector de la construcció a la Costa Brava hauria de passar per la rehabilitació urbana i la recuperació paisatgística, sobretot tenint en compte que a localitats com Platja d'Aro o Empuriabrava hi ha gratacels que tenen 50 anys i ni tan sols compleixen amb les normatives actuals, especialment les relacionades amb matèria d'incendis. Aquesta és una de les idees que l'arquitecte i urbanista Esteve Corominas va exposar ahir en la jornada Costa Brava: context de la moratòria, celebrada a la seu de la delegació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.

Tal com va explicar el vicepresident de l'Agrupació d'Arquitectes Urbanistes de Catalunya, Robert Juvé, les conclusions del segon debat sobre la Costa Brava, celebrat el 2004, continuen vigents a dia d'avui: el territori segueix essent escàs, el paisatge és fràgil i segueix obert el debat sobre si el model turístic està arribant a un final d'etapa. Juvé va recordar que alguns dels plans que es volen desenvolupar actualment són tan antics que no tenen passada una avaluació ambiental obligatòria, i que probablement avui no la passarien. A més, va apuntar que el sector immobiliari s'ha convertit en una font de finançament per als ajuntaments.

Corominas, per la seva banda, va fer un repàs a la història de la protecció urbanística a la Costa Brava: les revisions de plans generals que van fer els primers ajuntaments democràtics, les grans reivindicacions ecologistes d'aquella època, l'aprovació dels PEIN l'any 1992 i el Pla Director del Sistema Urbanístic Costaner l'any 2005. Ara, va recordar, el ressorgiment econòmic ha fet recuperar plans que havien estat aturats durant dècades, en un context en què gran part de l'activitat econòmica de la Costa Brava ve del sector de la construcció. En aquest sentit, va apuntar a la necessitat que hi hagi una «reinvenció» i dirigir el sector cap a la rehabilitació i recuperació paisatgística, ja que en aquest sector hi ha camp per córrer: alguns dels grans edificis de la Costa Brava han quedat obsolets després d'haver estat aixecats fa mig segle, de manera que «cal amb urgència una política d'aquests i altres edificis», va demanar. A més, també va afegir que cal renovar les instal·lacions i espais públics de municipis com Roses, Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar o Lloret.

A continuació va tenir lloc una taula rodona on es van contraposar diverses visions sobre la preservació i urbanització de la Costa Brava. L'advocat i tècnic urbanista Pablo Molina va advertir dels riscos de fer un planejament urbanístic sota «pressions socials molt fortes»: «Es poden adoptar dreceres, i això genera una fragilitat jurídica», va advertir. També va subratllar que el que dona un valor turístic a la Costa Brava és el seu paisatge i, per tant, va advertir que conservar-lo no és només una qüestió mediambiental, sinó també econòmica: «Si no, es pot produir una davallada del turisme», va indicar.

Per la seva banda, Marta Ball-llosera, ambientòloga i membre de SOS Costa Brava, va advertir que la biodiversitat al litoral gironí està «caient en picat» i que el grau de salinització als aquífers de l'Alt Empordà és «brutal», entre altres problemes ambientals detectats. També va criticar la Generalitat per la seva inacció: «Tenen eines exclusives que no depenen de Madrid, i es podria haver fet molt millor», va assenyalar. A més, va lamentar que cada nou POUM sigui un «copiar i enganxar de l'anterior», i va demanar als ajuntaments que no tinguin «por de les indemnitzacions» per desclassificar terrenys.

Per la seva banda, el president del Gremi de Promotors i Constructors d'edificis de Girona, Josep M. Coll, va lamentar que s'hagi presentat els promotors «com els dolents», quan en realitat segueixen tots els procediments legals. També va considerar que la moratòria ha estat «molt extensa» i ha creat «inseguretats i confusions». Per això, va demanar a la Generalitat que es donin «respostes ràpides» a bloquejos de projectes en sòls urbans consolidats i també a aquells sectors que, malgrat ser conflictius o mediàtics, s'ajusten a la legalitat vigent.

Jordi Espriu, arquitecte municipal de Castell-Platja d'Aro, va explicar que l'Ajuntament s'ha trobat amb pressions immobiliàries fruit de la crisi conòmica, amb fons d'inversió que van oferir construir en espais no urbanitzables amb l'argument de crear llocs de treball. La proposta, però, es va rebutjar, ja que no volen tornar al model de fa unes dècades.

La jornada va acabar amb la intervenció de la subdirectora general d'Estratègies Territorials, Rosa Vilella, que va explicar la moratòria i es va comprometre a aprovar inicialment el nou Pla Director en menys d'un any.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit