Les característiques d'una estafa es coneixen des de fa més d'un segle, pel nom de Carlo Ponzi. En un sistema piramidal, seguint l'esquema Ponzi ens trobem que una persona (ja sigui física o jurídica) ofereix gran rendibilitat a inversors, gràcies a la qual cosa aconsegueix fàcilment convèncer la gent perquè se li presti capital per ser invertit. Els interessos dels diners dipositats o prestats són pagats amb els diners que inverteixen els nous clients.
La roda continua funcionant fins que deixen d'entrar diners, i això pot ser a causa d'una crisi, al fet que s'acabin els estafats o a qualsevol altre motiu. En aquest moment, es desmunta l'entramat que deixa els estafats sense l'estalvi que havien invertit.
La millor forma de no caure en un sistema Ponzi és desconfiar de rendibilitats massa altes respecte a les que ofereix el mercat, ja que aquest es converteix en el principal reclam dels estafadors: guanys exuberants. També els inversors han d'assegurar-se del que compren, per a la qual cosa resulta imprescindible llegir els contractes amb deteniment.
Finalment, cal recordar que quan es compra un producte financer ha de ser en una entitat supervisada pel Banc d'Espanya, el Banc Central del lloc, i, d'aquesta manera, es pot saber segur que hi ha un organisme públic vigilant-lo.
