10 de abril de 2019
10.04.2019
Diari de Girona

Unes 140 intervencions amb el robot Da Vinci a l'hospital Trueta en un any

La robòtica s'utilitza sobretot per a determinats càncers i per a la cirurgia transoral i bariàtrica

10.04.2019 | 13:28
Unes 140 intervencions amb el robot Da Vinci a l'hospital Trueta en un any
L' hospital Josep Trueta de Girona ha realitzat prop de 140 intervencions de cirurgia robòtica en el primer any de funcionament amb el robot Da Vinci, una eina que comporta grans avantatges en termes de precisió, ja que augmenta el control i redueix el sagnat del pacient, a més de permetre l'accés a anatomies complicades.  Des de les primeres intervencions de cirurgia robòtica  l'abril del 2018, que van ser d'urologia, l'ús de l'eina s'ha anat estenent a diversos serveis i actualment ja són 14 els professionals que operen amb el robot, s'han fet 138 intervencions quirúrgiques i s'ha obert  el ventall de tipus d'operacions que es fan amb aquest abordatge.
 
El creixement de la implementació del Da Vinci a més especialitats i subespecialitats ha anat lligat a l 'increment de les sessions de cirurgia robòtica setmanals. Ara s'utilitza l'aparell gairebé cada dia de dilluns a divendres al matí i s'està treballant per allargar les sessions de robòtica a alguns quiròfans de tarda, per la qual cosa s'està formant el personal d'infermeria del torn de tarda. 
 
«L'objectiu és operar de 9 a 12 pacients a la setmana amb robòtica», fita que es pretén assolir a finals d'any, ja que «el fet que incrementem el volum de pacients ens permet guanyar en expertesa i guanyar en eficiència», assenyala Nicolau Carrasco, uròleg i coordinador de l'Àrea Quirúrgica. 
 
Les primeres operacions que es van fer al Trueta amb el robot quirúrgic van ser principalment càncers de pròstata i cirurgia conservadora del ronyó. S'hi van afegir, les següents setmanes, dos ginecòlegs per operar càncers uterins i ovàrics i dos cirurgians per operar tumors de còlon i recte. Uns mesos més tard els otorrinolaringòlegs van iniciar-se amb la cirurgia transoral (que consisteix a treure els tumors a través de la boca) i, ja més recentment, s'ha començat a fer la cirurgia de l'obesitat mòrbida i la cirurgia oncològica de fetge i pàncrees. 
 
Carrasco explica que l'adaptació ha sigut «bona i ràpida» i que, «malgrat que no tenim encara les dades dels estudis dels resultats que s'estan fent, tenim clar que el Da Vinci ens ha permès operar casos de més complexitat i casos que, per via laparoscòpica, haurien sigut molt complicats». 

Noves aplicacions

Un exemple de les millores de la cirurgia robòtica és a la cirurgia transoral, un abordatge quirúrgic en què el Trueta és capdavanter a Catalunya. En les intervencions en què s'intenta treure el tumor per la boca, una via que comporta limitacions perquè es tracta d'un camp quirúrgic petit, el robot facilita l'accés i permet abordar lesions de mida més gran, cosa que no hauria estat possible sense aquesta eina. 
 
El metge adjunt al servei d'Otorrinolaringologia, Marc Tobed, explica que la cirurgia robòtica «ens obre un escenari molt interessant: fer servir els orificis naturals (la boca) com a porta d'entrada cap a territoris profunds, el coll profund, on fins ara havíem de fer abordatges externs».  
 
Això és gràcies al fet que «el robot ens permet treballar, operar, visualitzar tumors i lesions des d'uns angles que eren inimaginables», explica el seu col·lega Toni Borés, que afegeix que el Da Vinci «ens permet arribar a zones que abans veiem però que no podíem extirpar perquè no teníem instruments que ens permetessin fer aquestes exèresis». 
Així, «la robòtica ens pot suposar una porta d'entrada cap a aquest coll: estructures ganglionars, estructures vasculars, la glàndula tiroide... són objectius als quals podem accedir d'una manera molt més fàcil per dins la boca, una quimera que abans era pràcticament i tècnicament  impossible», assenyala Tobed.
 
Borés explica que el robot «ens permet estar menys estona operant, disminuir el temps quirúrgic, les comorbiditats associades a aquestes cirurgies, l'estada hospitalària i les complicacions, com el sagnat i les infeccions postoperatòries», afegeix.
 
Més recentment han entrat en el programa de cirurgia robòtica els cirurgians de la Unitat Esofagogàstrica, que s'han iniciat amb les cirurgies d'obesitat mòrbida o cirurgia bariàtrica, de les que s'han fet cinc intervencions en dos mesos. 

Els últims cirurgians a incorporar la robòtica han estat els de la Unitat Hepatobiliar i Pancreàtica, que fins ara han realitzat quatre operacions, i creuen que aquest abordatge quirúrgic els aportarà millores envers la cirurgia laparoscòpica. «De moment, l'experiència és bona tot i que encara és molt aviat per tenir una idea clara de quins seran els beneficis», explica el cirurgià Santi Lopez Ben, que està convençut que la robòtica probablement permetrà fer alguna cirurgia que comporti reconstrucció, que no podien fer fins ara amb laparoscòpia. 
 
 Així, «la idea de la Unitat és, en un futur, fer per via robòtica tot el que es fa actualment per via laparoscòpica (el 80% de la cirurgia del fetge) i més», diu, i afegeix que «saber si el robot ens permetrà anar més enllà és qüestió de temps: haurem de tenir més experiència, més destresa amb el robot i cada vegada implementarem més cirurgies». 

El Da Vinci està format per tres components: una consola quirúrgica o centre de control, des d'on el cirurgià controla els instruments amb dos comandaments i pedals; la part central inclou el carretó del pacient, amb quatre braços mòbils i intercanviables per suportar l'instrumental quirúrgic i l'endoscopi; i finalment, la torre de visió, on es processen les imatges. Durant aquest any de robòtica també s'ha fet un canvi de l'aparell: al setembre es va adquirir la darrera versió del robot Da Vinci, més versàtil que el model que s'havia estat utilitzant fins aleshores. 


 

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook