Dentistes de Girona pel Sàhara (DGxS) tornarà a viatjar aquest per quart any consecutiu als campaments de refugiats sahrauís, a Tindouf, per dur a terme tasques de treball humanitari en matèria de salut bucodental. En comparació als tres anys anteriors, el projecte ha fet un tomb cap a l'odontologia conservadora.
«Enguany volem fer tasques menys invasives. Tot i que les condicions de treball als campaments no son fàcils, hem fet un esforç per apostar per la conservació del màxim de peces possibles, per això el 70-80% del material que hem comprat és per a realitzar aquest tipus de tasques», assenyala l'Albert Vim, dentista i coordinador mèdic del projecte.
L'expedició també inclourà enguany l'endodòncia com a novetat, incorporant aquest tractament a les persones que ho necessiten. Des del 1998 que no es fan aquest tipus de tasques al campament d'Smara.
«Era una petició reiterada en totes les expedicions que hem fet i que s'ha realitzat en casos molt comptats als campaments per la inversió econòmica i temporal que suposa per als professionals. Malgrat tot, volem donar un pas important en la millora de la salut bucodental dels refugiats a mitjà i llarg termini», apunta en Daniel Ruiz-Giménez, coordinador institucional del projecte.
«Garantir la conservació de peces finals, a més, té una implicació estètica significativa, amb conseqüències socials rellevants que no podem ignorar en una societat tant petita com la sahrauí, on les oportunitats són reduïdes i amb una mobilitat social limitada», explica Ruiz-Giménez.
Un dels altres objectius del projecte és compartir bones pràctiques amb professionals sahrauís. Durant la seva intervenció, l'equip comptarà amb la col·laboració i suport d'entre tres i cinc experts que viuen i treballen als campaments.
A més, com cada any, la comissió odontològica dedicarà un temps exclusiu a revisar la salut bucodental dels nens i nenes d'una escola d'Smara i, si cal, fer-los les intervencions necessàries.
«És important que hi hagi un sistema de prevenció de càries perquè és la base d'una societat sana. Cal prevenir i tractar el menys possible. És necessari inculcar l'hàbit de raspallar-se i cuidar-se la boca, a la llarga això farà disminuir l'índex de càries i patologies relacionades amb la boca», afegeix el doctor Vim.
L'equip viatjarà als campaments des del divendres 12 i fins el 21 d'abril amb l'objectiu d'intervenir aproximadament 600 persones. L'odontologia conservadora implica més temps de dedicació per a cada pacient. «Això té un impacte directe en el número final de persones ateses, reduint-ne la quantitat però millorant-ne la qualitat», afegeix el doctor Vim.
Deu professionals voluntaris
El projecte DGxS va néixer l'any 2015 i el 2016 posava en marxa la primera expedició amb un equip de cinc persones i un pressupost molt limitat. «En aquesta quarta expedició comptem amb deu joves professionals d'arreu de Catalunya i un pressupost més ampli que permet expandir el tipus de tractaments que es poden realitzar als campaments. Estem molt contents de veure com el projecte creix i avança en la seva missió de millorar la salut dels refugiats sahrauís», afirma Ruiz-Giménez.
Al llarg de tots aquests anys, DGxS ha creat una xarxa d'una vintena de professionals voluntaris que col·laboren amb el projecte, entre els quals hi ha dentistes, higienistes i infermeres. Alguns voluntaris i voluntàries fins i tot han repetit l'experiència. «La majoria venen de Girona, però també comptem amb persones de Lleida, Tarragona i Barcelona», afegeix el coordinador.
Un any més, Dentistes de Girona pel Sàhara compta amb el suport d'ACAPS-Girona (Associació Catalana d'Amics del Poble Sahrauí de Girona), els ajuntaments de Celrà i Girona i Dipsalut. Així mateix, el projecte ha rebut contribucions de material de diverses empreses odontològiques, així com de professionals dentistes a tall individual.
D'altra banda, i per poder fer front a les despeses que comporta la compra i enviament de material odontològic fungible i no fungible, DGxS torna a posar en marxa una campanya de micromecenatge, que ja ha recaptat més de la meitat dels 3.000 euros necessaris.
