Les cures més importants que pots donar al pacient al final de la vida són les emocionals, estar allà, l'empatia, l'acompanyament», explicava ahir Pilar Galeas, infermera de l'hospital Josep Trueta de Girona, en el seminari organitzat pel Col·legi d'Infermeria de Girona per abordar la mort digna; una qüestió clau en el dia a dia del col·lectiu infermer. L'activitat, que va exhaurir les places disponibles reunint més d'una trentena de participants, va tractar l'atenció al final de la vida des de diferents vessants, com les unitats de pal·liatius, com s'afronta la malaltia terminal als serveis d'hospital que no hi estan habituats o l'atenció domiciliària.

«Al domicili, atendre el pacient al final de la vida és el nostre dia a dia. Cada cop ens arriben pacients amb malalties més avançades, com el càncer o malalties neurològiques, i crònics», comentava una altra de les ponents, Pilar Matas, del Programa d'Atenció Domiciliària i Equips de Suport (Pades) a Girona.

Els equips Pades -integrats per professionals de medicina, infermeria, treball social i psicologia- atenen de forma integral el pacient i la seva família. «L'atenció és totalment individualitzada, respectant la cultura i els valors i atenent cada cas com una unitat, formada pel pacient i el seu entorn», assenyalava Matas, que va exposar el dia a dia d'un Pades.

«A vegades no són tant les tasques tècniques, com seure al costat del malalt i escoltar-lo, donar-li eines perquè s'adapti a la situació de la malaltia, que no millorarà, sinó que empitjorarà i que quan arribi el final ho hagi assimilat, que sàpiguen que ets allà», explicava. Detalla que una habilitat és saber escoltar, però sobretot, «saber estar i acompanyar; no interrompre, perquè és millor un silenci que no una paraula inadequada», va continuar.

Respecte a la família, va apuntar que cal ajudar-los a afrontar el final, quan arribi. «L'impacte emocional molt gros, i a vegades el pacient mateix ens demana que ens centrem en l'entorn», explica, i afegeix que l'efecte sobre la família és un pes més que porta el pacient, «que sovint està més preocupat pels altres que per ell».

«Abans la gent moria a casa, era normal. No teníem la riquesa de recursos que tenim ara i se suposa que hauríem d'estar més preparats, però encara ens fa més por assumir la mort. La sanitat s'ha tecnificat tant que creiem que el millor és que estigui a l'hospital, que l'hospital ho salva tot, i no sempre és així», explicava Pilar Galeas, que va centrar la seva intervenció, precisament, en si les cures que necessita un pacient terminal també es donen en l'entorn hospitalari, especialment en aquells serveis en què no estan avesats a tractar amb la mort. «L'atenció es dona i es dona bé, però sempre hi ha mancances i coses a millorar», explica.

«Una infermera pot ser molt bona en cures i tècniques, però potser li falta la part més emocional, i posa una barrera perquè no està ben preparat, la mort és un tema tabú i en serveis que no són pròpiament pal·liatius, fa por», exposa la professional del Trueta, i destaca el paper de les infermeres que hi conviuen diàriament.

«Han de tenir una sensibilitat molt profunda; han de posar una barrera perquè la situació no els afecti i se l'emportin a casa, però ha de ser una barrera permeable, perquè també has d'arribar als sentiments de les persones i això és molt difícil», subratlla.

El dia a dia del col·lectiu

«Per a les infermeres, l'atenció a la mort és part del nostre dia a dia; no és una cosa que passa de tant en tant, tenim molt clar que cal parlar-ne i afrontar-ho des de la vessant ètica», afirmava Cristina Montero, presidenta de la Comissió Deontològica del Col·legi d'Infermeres, que organitzava el seminari per debatre sobre l'enfocament pal·liatiu i el pla de cures individualitzat centrat en la persona.

En l'acte també hi va intervenir Cristina Vallès, coordinadora de l'Associació Dret a Morir Dignament a Girona, que va recalcar que la infermeria és un col·lectiu que té «l'acompanyament molt present i està absolutament obert a parlar de patiment innecessari». Respecte al debat sobre la regularització de l'eutanàsia que s'ha reobert arran del cas d'Ángel Hernández, que va ajudar a morir la seva dona, va assenyalar que «el debat està iniciat des de fa molt, i en aquest moment és més un debat polític que no social, cal que els polítics es posin les piles».