Donar a conèixer 50 espècies i paratges de la Costa Brava I, a més, en format de butxaca. Aquest és l'objectiu de la guia plegable que ha editat SOS Costa Brava,SOS Costa Brava il·lustrada per Toni Llobet i que té un doble objectiu: per una banda, mostrar els paratges que es troben amenaçats per l'ascens de l'urbanisme al litoral gironí, i per l'altra, donar a conèixer les espècies de fauna i flora que estan patint regressions important per les pressions que provoca l'espècie humana. De la guia, que es va presentar oficialment el 4 d'abril, se n'han editat 4.000 exemplars i es distribuirà en establiments i entitats de la Costa Brava, Girona, Figueres i Barcelona. Aquells que desitgin tenir-la hauran de fer un donatiu, ja que d'aquesta manera es finançarà també la campanya de SOS Costa Brava per lluitar contra l'excessiu desenvolupament urbanístic al litoral gironí.

D'aquesta manera, una de les cares de la guia és un mapa de la Costa Brava, de nord a sud, on es troben les dades que fan referència al nombre d'habitatges de primera residència, segona residència i quants se n'hi poden arribar a construir si no es modifica la normativa.

Al revers de la guia, de forma complementària, es poden veure quines espècies podrien arribar a desaparèixer dels municipis costaners gironins si s'executa tota la construcció que hi ha prevista. «Volem que la gent conegui les espècies i sàpiga que estan patint per la manera com actuem amb el litoral, i que encara podrien patir molt més amb el model urbanístic i d'explotació de recursos que hi ha previst a la Costa Brava», explica un dels membres de SOS Costa Brava, Sergi Nuss.

Tales d'arbres «amb poc criteri»

Les espècies, tant de fauna com de flora, estan agrupades per l'hàbitat on viuen i les amenaces que poden patir. Així, les espècies que viuen en boscos, com ara l'esquirol o el capsigrany, no només es poden veure amenaçades per l'efecte dels incendis forestals, sinó també per les tales d'arbres «amb poc criteri i sentit», així com les noves urbanitzacions i infraestructures.

En segon lloc, les espècies que es troben en espais oberts, com els camps, els conreus i les pastures, i que inclouen el llangardaix oscel·lat i l'eriçó fosc, també pateixen perquè els camps han estat abandonats progressivament a causa de l'especulació urbanística, en els llocs més fèrtils s'ha intensificat l'ús agrícola i les infraestructures han tret vida a altres zones.

Un altre hàbitat amenaçat és tot el que fa referència a rius, basses i aiguamolls. Aquests indrets, on habiten tortugues, fartets i sorellons, entre altres, es van salvar «miraculosament» del boom immobliari dels anys 80, expliquen els ecologistes, però això no vol dir que no es vegin amenaçats per abocaments il·legals, sobreexplotació d'aqüífers, contaminacions diverses i alliberaments d'espècies invasores.

L'efecte humà a les platges

Pel que fa a les platges, on viuen entre altres la sargatana cendrosa i l'escarbat dels sorrals, són un ambient «escàs, assetjat i fràgil», ja que pateix de forma molt directa les pressions derivades de l'ús humà. Molt a prop, al medi marí (és a dir, sota l'aigua), espècies com el coral vermell, la tortuga babaua o la gamba roja pateix abusos, contaminacions, sobrefreqüentació, espècies invasores i l'existència de plàstics i altres residus.

Finlament, als rocams i penya-segats, el falcó peregrí o el ratpenat de cova han de viure en espais estrets i hostils, de manera que necessiten tranquil·litat i respec